maisseblog

Acomiadar-se de nou

[Tema: Per tornar a començar
Lletra i música: Feliu Ventura
Àlbum: Alfabets de futur
Anys 60: 2006]

Ara sí que ha arribat el moment, després d’unes quantes setmanes, en les quals m’havia proposat no plantejar-me que havia d’acomiadar-me d’uns quants companys d’enguany. Ara sí que no puc fugir més del moment en el qual em sentiré molt trista per haver de dir-los adéu, arreveure o fins a prompte a aquells que han compartit amb mi molts moments durant este curs.

El primer acomiadament va ser el de l’alumnat, fa ja unes dues setmanes, del qual tampoc sóc conscient fins que no arriba el mes de setembre, quan com cada curs nou sempre tindré grups nous i tornaré a conéixer-ne a la majoria. Però este segon acomiadament, dels companys, del qual ara parle, implica acomiadar-me de gent de la qual, la gran majoria, no voldria acomiadar-me.

I me n’adone que, al llarg dels cursos, sempre hi ha gent que quedarà en la meua memòria i en el meu cor per sempre més. Podran passar més cursos, podran canviar els companys i vindre’n de nous, però eixe espai al meu cor quedarà per sempre. I ho dic amb coneixement de causa, perquè encara recorde als companys que em van marcar aquell primer any que vaig impartir classe a un institut, i fa ja quasi dotze anys! Durant tot este recorregut, alguns em van marcar de forma dolenta, però d’eixos preferisc oblidar-me, encara que també això m’ha servit per aprendre i per créixer. Però sobretot recorde amb molta il·lusió aquells amb qui recorde compartir moments xarrant, aprenent i treballant amb gana i il·lusió.

I després d’eixos dotze anys i també dels anteriors on vaig treballar a altres llocs, continue recordant eixos éssers especials que mai oblidaré. Em sent privilegiada d’haver-los conegut i, encara que no he fet un llistat de qui són, estan tots al meu cap i puc dir que en són molts, més dels que podria haver pensat o imaginat. He tingut molta sort de coincidir amb ells, perquè conéixer gent positiva i amb ganes i il·lusió encara és possible, encara que no ho parega. I trobar-me’ls i creuar-me’ls al meu camí és deliciosament emocionant.

I és per això que ara i hui vull parlar d’ells. Ells potser no sabran qui són, encara que jo sí. Tots els anys és una loteria i, si per la situació actual de l’educació no tinc més remei que canviar de companys i alumnat pràcticament tots els cursos, és també una sort poder conéixer gent nova i poder aprendre de tots ells. Al cap i a la fí, la meua feina m’agrada sobretot per impartir classe que és el que més em fa goig, però la segona cosa que em flipa és tractar amb gent. Les relacions interpersonals són necessàries a cada moment i jo, si no em relacionara, no podria treballar. Seria tot molt monòton i molt trist.

I per acabar, em dirigiré a vosaltres, a aquells que durant este curs m’heu arribat profundament al cor. Per la vostra feina, pel vostre saber fer, per la bona disposició, per tindre sempre una paraula, una mirada i un somriure per resposta. Per estar ahí. Vull que sabeu que sempre estareu ahí, i si no poguera ser enfront de mi, sí en el meu cap i dins del meu cor.

Fins a sempre!

Advertisements
This entry was published on 9 de Juliol de 2016 at 9:28 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, música, paraules, Sentiments, sentits, Temàtiques, Valors, vida and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: