maisseblog

Quinze anys té el meu amor

[Tema: Quince años tiene mi amor
Intèrprets: Dúo Dinámico
Anys 60]

Hui fa exactament quinze anys que va canviar la meua vida. Vaig ser mare per primera vegada i mai més he tornat a ser la mateixa. Ser mare et canvia fins al punt de modificar les teues prioritats i t’ompli tant i tant que poques coses són comparables en la vida.

El canvi és tan gran que fins el dia d’abans encara no saps com t’ho prendràs i com ho admetràs. Però de sobte, i només veus la careta rodoneta d’eixa personeta qui uns segons abans estava dins de tu, menejant-se i alimentant-se de tu, tot el dolor i el patiment passen.

I ara, quinze anys després, m’emociona veure el meu fill tan gran i templat, aquell que va dormir la seua primera nit al meu braç per tranquilitzar-se. Qui preferia estar al bracet sempre que podia i qui mamava cada dues hores de dia i de nit. Durant tres anys vam passar quasi totes les nits en blanc perquè necessitava que li férem cas. I amb molta alegria anava a treballar cada matí amb ulleres i cansada, condició que es va allargar tres anys més quan va nàixer el meu segon fill.

També m’emocione de pensar quan jo tenia la mateixa edat que ell, quinze anys. Quina edat més bonica! En plena adolescència, els que estan al voltant teu no t’aguanten, però totes les vivències i experiències que a partir d’eixa edat es viuen són úniques. Com en totes les etapes, però en eixa són molt especials. Jo recorde perfectament què vivia jo als meus quinze anys. I em sembla com si no haguera passat el temps. I, a la vegada, me n’adone que sí que ha passat el temps i com de gran que s’ha fet el meu fill major.

No és fàcil tindre un fill adolescent, i no vull dir res si en són dos! El nou caràcter i les hormones de l’adolescència apareixen quan menys ho esperes i el xoc amb la nostra generació podríem dir que és prou explosiu. No crec que funcione cap manual on explique com fer-ho i les experiències d’altres poden servir d’exemple però mai són iguals. No obstant, tot allò s’oblida quan tens la sort de tindre una conversa amb ell amb profunditat. Parlant cada dia, tranquil·lament. Mirant-nos als ulls i somrient-nos. Tot s’oblida quan apareix el rostre amable, carinyós i la relació mare-fill es fon en una abraçada.

Per totes eixes raons, hui era dia d’escriure. De felicitar Adrià pel seu quinzé aniversari. Però sobretot per dir-li que no canvie mai. Que és un goig saber hui que aquell nadó xicotet ara és un bon xic, coherent i carinyós. Seré i madur. I em trobe molt molt orgullosa de ser la seua mare.

Moltíssimes felicitats Adrià! No canvies mai. I trau sempre el millor de tu, que és molt.

Maig2003

Anuncis
This entry was published on 28 de Juny de 2016 at 10:31 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", bella, fotos, música, Natura, Paissatges, paraules, Sentiments, sentits, somni, sueño, summer, Uncategorized, Valors, vida and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: