maisseblog

A la meua iaia

rosa

[Títol cançó: Strings of Pearls
Autor: Glenn Miller Orchestra
Album: Giants of the Big Band – Era 1]

Encara m’ha faltat més temps per poder acomiadar-me de tu i per poder contar-te tantes i tantes coses de mi!!! Ha passat el temps tan ràpid que no he pogut fer-ho, encara que sí que hem fet altres coses i hem estat amb tu fins al final fins que te’n has anat a poc a poc.

Em vénen a la memòria tants i tants records, i són tants, que és impossible resumir-los ara. Un d’ells és aquell cant que m’oferies, quan era petita, a l’hora de beure’m el got de llet, quan tu me’l preparaves. Era un bàlsam per a la meua oïda i li proporcionava un olor i un sabor únic al got de llet: “Al ball del punxonet, seguidet, seguidet, seguidet…”

No oblidaré mai totes les coses que et feien ser com eres. Per a mi, eres la fortalesa en persona. La valentia personificada. Les ganes de tindre-ho tot net i arreplegat. Sempre havia una excusa per no parar. Per no estar queta. Per no poder parar un instant. Tal volta per això era impossible estar amb tu una estona parlant sense que hagueres que fer alguna cosa mentrestant. Un arròs amb fresols o una paelleta. O una coca a la calda o també una pizza amb molta tomaca. El menjar que t’agradava tant i el feies tan bo, que poca gent ho podia superar.

Recorde moltíssim quan de ben petita féiem els nostres viatges a La Caseta on anàvem tu, el iaio i jo caminant des de l’estació del tren. Caminàvem com tu has tingut el costum de fer sempre. De l’horta al poble i del poble a l’horta. Sense parar i sense peresa. I després dormíem tots tres allà i jo recorde despertar-me tard després d’haver estat jugant al dòmino la nit anterior. Ara ho feia el teu besnét amb tu, sempre que podia.

M’enduc de tu, dins de mi, tota eixa valentia que demostraves. Estic segura que és la millor herència que he rebut de tu. Eixe voler fer les coses bé no, millor encara. Eixe afany de perfeccionisme. Recorde que no et callaves res i si alguna cosa no t’agradava, també ho deies, com ha de ser.

Estos últims mesos han estat durs, sobretot per a tu, perquè ja no podies alçar-te i córrer ni fer tot allò que t’agradava. Perquè estar asseguda no era cosa teua i era difícil veure’t així per més d’una estona abans d’aquell bac.

Així i tot, en estos últims anys i, especialment estos últims mesos, he pogut comprovar l’amor que els meus fills t’han demostrat i tu a ells. Eixes mirades delicioses, eixes paraules a cau d’orella, eixes confidències amb vuitanta anys de diferència. Eixes besades triples, com els francesos, i eixos abraços tan profunds. Eixos moments inoblidables que he tingut el plaer de poder viure. Me’n duc de tu dins del meu cor moltíssimes coses bones que mai oblidaré i els teus besnéts tampoc.

Per això he volgut dedicar-te estes paraules que hui he pogut escriure. Perquè les mereixes. Sempre ens hem volgut molt mútuament i sempre et duré dins de mi, per sempre més.

Advertisements
This entry was published on 25 d'Abril de 2015 at 7:19 PM and is filed under Uncategorized. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “A la meua iaia

  1. M’ha encantat!Una forta abraçada

  2. Moltes gràcies, Maite!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: