maisseblog

Viure en societat



[Títol cançó: You gotta taste all the fruit!
Autor: Leroy Holmes
Disc: Mondo Hollywood (composed 70’s, released 1997)]

Una de les coses que menys m’agrada d’esta societat, és estar obligada a viure en societat. Això no significa que siga una persona insociable ni que no m’agrade tractar amb gent, cosa que no és certa. I si algú de vosaltres, estimats lectors, em coneix personalment, sabrà que no és així. Però sí que podríem resumir-ho dient que no m’agrada estar obligada, per les circumstàncies, a tractar amb gent que no es mereix la meua amistat. Gent amb les característiques exactes per no triar-los en el cas de poder triar la gent amb la qual tracte cada dia o de tant en tant. Serien, de fet, amistats no desitjables.

Amb això també vullc dir que les persones amb les que tractem, en la gran majoria dels casos, no les triem nosaltres, i vénen donades, segons les circumstàncies. D’altres, també, aparéixen per la causalitat, la contrària de la casualitat.

És cert, també, que no és possible, a simple vista, conéixer la gent, només mirant-la. I per saber com podrà reaccionar algú davant de certes situacions, has de tractar-la durant una mica més de temps.

De la mateixa manera que hi ha gent que és tan transparent, per a bé o per a mal, que només la coneixes ja saps el que et trobaràs, i jo, amb la meua edat, ja ho veig ràpidament, també passa que no pots jutjar a la gent només la veus, perquè potser t’enganyes.

Podria dir que, per la meua experiència, la gent que la veig vindre, la veig a la primera. I pot passar que algú, de primeres, no destaque per a saber com és però finalment em sorprenga amb la seua senzillesa i sinceritat.

I és que en eixes dues paraules, per a mi, està la clau. Senzillesa, la que valore en aquelles persones que saben estar i no necessiten parlar molt ni destacar per fer veure el seu punt de vista. Persones que estan en l’ombra fins que tens la sort de poder-les conéixer una mica més profundament. I sinceritat, la que aprofite d’aquelles persones que tant per a dir-me coses que m’agradaran com per a dir-me aquelles que no m’agradaran tant, sempre estan disposades a dir la veritat de forma sincera.

I crec que, per a viure en societat, no necessite res més. Pareix senzill però és molt difícil de trobar, i no és que vaja buscant-ho. El que ocorre és que quan em trobe amb característiques contràries en gent que sí que esperava però no era d’esperar, o almenys no m’agradaria que passara, me n’adone que no és tan fàcil trobar gent senzilla i sincera. És quasi com un oasi a un desert. La diferència amb l’oasi és que tampoc estic buscant-ho, perquè vaig sobrada d’aigua guardada per a quan tinga sed.

I ara, hui diumenge de matí, em pregunte: realment és necessari viure en societat? Sé que sí, però també he de dir que si no calguera relacionar-se amb més gent, de vegades, jo no ho faria. Preferiria conéixer menys gent però que fóra gent senzilla i sincera, que estar rodejada de persones que, tot al contrari, només que pensen amb ells i si poden, passen per damunt de tu xafant-te.

Però si, jo mateixa em responc per dir que clar que és necessari viure en societat. I ho hem de fer. En la prehistòria, segurament, eren més bruts quan es barallaven o quan no es duien bé. I si abans, algú li pegava a un altre, ho feia sincerament. Ara, en la nostra societat, la gent no va pegant-se per ahí, però no penseu que fa molt més mal una galtada emocional que una galtada física? Jo no vullc rebre cap de les dues, però quan atenten contra les nostres emocions, tot passa a ser més greu.

El problema és que una galtada emocional només la veiem els afectats i de cara a l’exterior, pareix que això no haja passat i és molt difícil de demostrar, en el cas que fóra necessari.

I ara, en este dia de diumenge, vos desitge tot el contrari a una galtada emocional. Vos desitge molts abraços i besos, però sincers i de veritat. Gaudiu del dia!

Anuncis
This entry was published on 7 de Setembre de 2014 at 11:38 AM and is filed under Uncategorized. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Viure en societat

  1. Toda la razón, pero el tiempo pone a cada uno en su lugar… y como tu dices, con el tiempo ya los ves más de lejos y sabes si te conviene o no. Lástima que a veces no te quede otra que tratar con ese tipo de gente…

  2. Muchas gracias, Fran! Por leer y comentar.
    C’est la vie! 🙂
    Un abrazo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: