maisseblog

Planxar


[Títol cançó: Dona’m felicitat
Intèrpret: Josep Guardiola
Gravació: Disc de vinil, 1963]

Planxar. Eixa activitat tediosa i més pesada, si cap, a l’estiu. Eixa activitat de la qual volem fugir i fugim, sempre que podem. Jo he fugit tant de planxar este estiu, que finalment tinc una enorme muntanya de roba que, cada vegada més, em feia no decidir-me a començar.

Tampoc ha estat necessari. Quan una activitat no és necessària ni imprescindible, si en tens d’altres pendents per fer, l’aparques i no la fas, sempre que no et moleste. I a mi, este estiu, no m’ha molestat no planxar. Al contrari. Sempre i quan la roba no inunde el meu espai personal, doncs no em molesta. O bé, sempre i quan no necessite la roba planxada, doncs tampoc.

Donades eixes dues condicions, no havia planxat, pràcticament, en tot l’estiu. I ara que s’apropa de nou el principi de curs, i serà necessària la roba per anar vestits més o menys decents, em vaig posar a planxar ahir.

Quina va ser la meua sorpresa que una activitat tan embafosa de la qual fugia dia rere dia i amagada, darrere de la porta tancada, deixava tot esperant, que l’activitat es va convertir en una veritable inspiració.

Mentrestant planxava, el meu cap es va endinsar en pensaments, que volaven per galàxies inesperades, sense poder prendre el control i, totalment, la meua ment el va perdre. Mentrestant planxava, passava pel meu cap, allò que no he fet este estiu. I és que este estiu no he hagut de preparar la roba per posar-la a les maletes, tal i com faig en cada viatge. D’una forma estudiada i meticulosa, com jo sóc.

I planxant, he somiat, ràpidament, en tots aquells viatges que he fet i que he preparat planxant, amb la roba. Sobretot els d’estiu, com així era la roba que planxava. Samarretes de mànega curta, pantalons d’esport o texans. Bermudes i vestits fresquets per a l’estiu. Tot allò que es trobava al muntó de la roba per planxar, esperant a ser posat. Esperant a què hi haguera ocasió de sortir a qualsevol lloc amb la categoria necessària per posar-se-la.

I així, planxant, he recordat tot allò que no hem hagut de fer enguany que, apart de planxar ha estat no arreglar-nos massa. Per a estar a casa i a la piscina no cal més que un banyador o bikini i un de recanvi. Res més.

Però ara ve el canvi, de sobte. Canvi d’activitat i, l’esperat canvi de roba. Roba per al dia a dia. Roba que ens indica que canviem d’etapa amb nous reptes i il·lusions. I, de sobte, ens vestim, i ens veiem diferents. Els més petits, més grans. Els majors, més afavorits amb més color, allò que la roba agraïx per fer-nos quedar bé.

I és que planxar, realment, és una activitat relaxant i que m’anima a escriure i reflexionar sobre les petites coses que visc cada dia.

Bon cap de setmana amics! 🙂

Anuncis
This entry was published on 29 d'Agost de 2014 at 8:06 PM and is filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", aigua, Valors. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: