maisseblog

Hui sóc mare… però no em sent més que ahir

Hui sóc mare... no més que ahir

I per què hui és el dia de la mare? I per què hui he de sentir-me més mare que mai? Si hui justament no és el meu millor dia: tinc la regla, tinc les hormones preparades al meu cos i la meua ment per enfadar-me, els meus fills estan portant-se podríem dir no massa bé en un matí en el qual els meus nivells d’al·lèrgia es troben més disparats del que hauria de permetre’s per a una dona que és mare i, a més a més, hui és el seu dia.

Doncs no, rectificant, hui sóc mare igual que ho era ahir i ho sóc des de fa ja quasi tretze anys, encara que amb una mica més d’experiència, això sí, la de hui que la del primer dia. Cada dia que passa des del primer dia que eres mare, ho eres amb totes les conseqüències i, dia a dia i moment a moment, vas aprenent més i més coses que hauràs d’anar aplicant al llarg de la teua vida com a mare i com a persona, en cadascun dels moments de la teua vida.

Inicialment, quan eres mare d’un fill només, tens unes experiències que són bastant ampliables quan tens un segon fill, ja que eixa experiència és una de les més gratificants en la teua etapa com a mare i com a dona, la de tindre un segon fill. El motiu és que fins que no tens un altre segon fill, i mentrestant tens només un, penses que és impossible repartir l’amor que tens per al teu fill amb ningú més, siga un altre fill o siga qui siga, inclús amb la teua parella sentimental. Que tot cal dir-ho, en els primers moments de ser mare, aquesta parella passa rel·levat a un segon pla, inevitablement. I, quan finalment, ha arribat el moment de tindre un segon fill, comprens ràpidament, en el mateix moment que físicament surt de tu, com sí que era possible repartir i inclús fabricar dins de tu més amor per tal de repartir a tots dos o a tots els que vinguen i a tots els que t’envolten.

Des del primer dia que vaig començar a ser mare, he trobat moments en els quals he patit molt i també moments en els quals he gaudit molt. Puc dir i valorar, a dia de hui, que els moments positius han superat als negatius amb moltíssims punts de diferència, encara que el nombre de motius en un i un altre sentit no coincidiren en nombre com en eixa escala de punts a la qual estic referint-me. Per posar-vos un exemple, despertar-se amb un abraç, bé podria valdre mil punts, comparat amb un dia en el qual el teu fill ve disgustat i necessita el teu suport. El disgust també te l’endús tu però quan intentes consolar-lo i després ve un altre abraç acompanyat de molts besos. Això ja et fa dissipar tot el disgust, que no oblidaràs, que sempre tindràs en ment, que no s’esvaneix, però que ja es troba totalment compensat emocionalment. I eixes emocions, moments, disgustos i alegries es viuen dia a dia i opine que s’han de demostrat en cada instant en els quals els vius.

I, per eixa raó, a la nostra casa, el dia de la mare, com el dia del pare, com el dia dels enamorats no són dies especials. Tan sols són dies imposats per una societat consumista que necessita que siguen especials per obligar-nos a consumir més i fer regals. I de què serveix un regal físic si dia a dia no regales a la teua mare un somriure, un bes o un abraç? Un estar amb ella per escoltar-la. Un anar amb ella per dinar i poder parlar, mirar-se als ulls i agrair amb la mirada tot l’esforç de ser mare. Un estar ahí i anar amb tu, sempre que ho necessites.

En conclusió, cap regal té valor si realment la resta de coses no existeixen. Els valors físics no són res si no van acompanyats dels regals realitzats amb els sentiments, dia a dia, moment a moment.

Per això, jo hui em sent orgullosa, com a mare i com a filla, de saber que els vertaders regals són els que es fan amb el cor, amb la mirada, amb les paraules, amb el contacte i amb els besos i abraços, cada dia de la nostra vida.

I, com a filla, vullc dedicar este article especialment a ma mare en el dia de hui, pel tot el seu esforç de ser mare. També vullc dedicar-lo a totes les mares. I també, especialment, als meus fills, per fer-me sentir mare cada dia, tant en els bons moments com en els no tan bons.

Anuncis
This entry was published on 4 de Mai de 2014 at 11:45 AM. It’s filed under "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, música, music, paraules, Sentiments, sentits, Temàtiques, Valors, vida and tagged , , , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: