maisseblog

La trucada

colorsTelefon

Encara em durava el cabreig que duia damunt, mentre obria la porta de casa i, de sobte, començà a sonar el telèfon i quan més sonava més s’enganxava la clau al pany. Passaven els segons com a minuts i mentrestant pensava que després d’obrir la porta de la reixa, havia d’obrir la de casa, no sense deixar de fer força perquè els panys no van molt fins. I quan haguera aconseguit obrir les dues, hauria de desactivar l’alarma també, abans d’eixir disparada escales avall a despenjar el primer telèfon que tenia més aprop.

Després de la carrera i el viatge del meu cap mitjançant la imaginació per les mil coses que podien passar al sonar el telèfon a eixes hores del migdia, vaig despenjar-lo i vaig dir ràpidament i quasi ofegada per la carrera:

– Si? – vaig contestar mentre el cor ja m’anava a cent per hora.

I va aparéixer la veu d’una dona mig embovada que amb veu llunyana va dir:

– Antoniaaa?… – Va contestar la veu d’una dona que, tot i que jo tenia el telèfon apegat a l’orella, m’imaginava d’uns seixanta anys i amb aspecte de despistada.

Ni jo era Antonia ni coneixia aquella veu a la que li vaig respondre, abans que seguira parlant, amb una resposta un tant seca, mentre revisava amb la mirada el menjador que els xiquets havien deixat ben desordenat:

– S’ha enganyat. – Vaig apuntar.

La dona, ben apurada, va contestar ràpidament:

– Ai! Perdone! perdone! perdone! …
– No passa res, tranquil·la – Vaig interrompre-la, amablement, intentant consolar-la, perquè semblava haver tingut un bon disgust per enganyar-se de número.
– Ah, d’acord. – Va respondre finalment ella, com agraïda amb la meua resposta i la meua postura transigent, després d’haver-se enganyat de destí.

I, després de penjar, i mentrestant arreplegava tota la roba escampada per damunt dels sofàs i pel terra, em vaig quedar pensant en el meu canvi d’actitud. Després del cabreig que duia, com una bovada tan gran com una equivocació de trucada, m’havia canviat l’estat d’ànim i, fins i tot, m’havia fet trobar millor.

Advertisements
This entry was published on 27 d'Abril de 2014 at 8:22 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, música, music, paraules, Sentiments, sentits, Valors, vida and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: