maisseblog

La música dins les venes

La música dins les venes

Com podeu comprovar, moltes de les converses emocionants amb els meus xics les tenim al cotxe. Potser el viatge, encara que siga d’escola cap a casa, ens faça somiar i ens faça imaginar coses que quan estem parats ni ens plantejaríem.

El tema de hui és la música i parlaré d’ella molt més que com a aficció. Les aficcions o les coses que ens agraden no es fan per obligació. Estic convençuda que si ho férem per obligació, no ho faríem de la mateixa forma ni amb la mateixa intensitat ni gaudiríem tant quan les fem.

L’altre dia, en veure una foto de quan jo tenia l’edat de Josep, cantant amb un cor i tocant la flauta dolça, vaig recordar els meus inicis en la música. No tenia encara deu anys i ja gaudia cantant i fent concerts.

No és la meua intenció, ni hui ni en este format, fer una cronologia de quin ha estat el meu camí en la música, ja que, per a mi, la música dins de nosaltres és més que un estat, molt més profund que la nostra activitat musical al llarg dels anys.

Per a mi, la música, és sentir-la. Sentir-la dins les venes. I això ho puc comprovar cada dia quan la música em fa canviar d’estat d’ànim i, de vegades, alegrar-me la vida.

I ho comprove també en els meus fills. Des de ben petits, senten la música ben dins d’ells. Viuen amb ella i la necessiten.

Per això quan l’altre dia anava conduint i a la part de darrere em va fer una pregunta Josep, quan ens vam parar al semàfor, mentrestant no parava de menejar les mans al ritme de a música, de cantar i de ballar:

– Jo duc la música a les venes, veritat?

No vaig tindre més remei que contestar-li el que realment pensava, el que sentia, que era també el que ell necessitava escoltar:

– Clar que sí! – li vaig respondre jo, convençuda que era veritat.
– Per això sempre estic tocant amb les mans, veritat? – seguia raonant Josep.

I, mentrestant, al ritme de la música, tornàvem a casa i vaig seguir somiant amb la música i la seua història al llarg de la nostra vida.

Advertisements
This entry was published on 23 d'Abril de 2014 at 11:11 AM. It’s filed under "bons moments", fotos, música, music, Natura, Paissatges, paraules, Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “La música dins les venes

  1. Al decir lo de la música en el coche me ha venido a la mente el recuerdo de los muchos días de verano en que volvíamos de ver a la familia en Torrevieja, poníamos la radio, cerraba los ojos y me dejaba llevar. La música es algo fundamental en nuestras vidas, aunque nunca lo verbalicemos. Y siempre tiene respuesta para cada momento, pues nos ayuda a pensar, relajarnos, disfrutar, llorar si es lo que necesitamos, pasar un rato agradable entre amigos, etc. No entiendo cómo nadie puede decir que sobra la música en las escuelas si es todo lo contrario. Son necios que no saben lo que es un baile de dedos (el que hacemos mientras sujetamos el volante al conducir). Gran post! 🙂

  2. Muchas gracias, Miriam! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: