maisseblog

Una emoció val més que mil somnis!

emocióMilSomnis

Durant tota esta setmana, i sense cap propòsit aparent, he gaudit moltíssim al viure intensament les meues emocions. He arribat a un punt, després de molts mesos tantejant les meues emocions, en el qual, he de viure cada moment que passa amb tota la intensitat possible, siga quin siga el moment, per tal de gaudir.

Tot el que dic pareix pura fantasia o falsa teoria. Res més lluny de la realitat pensar això. Els que viuen eixos moments amb mi cada dia, ho saben. No és cap propòsit, com he dit a l’inici. És una força interior que m’obliga a aprofitar cada moment per tal de convertir-lo en únic. I no em quedaré en la teoria, perquè ara intentaré explicar-vos com ho pose jo en pràctica.

Pensareu que és molt difícil de fer, però és molt fàcil poder-ho aconseguir. Només cal proposar-se voler experimentar i ser conscient que cada moment que passa ja no torna, i que, per això, és realment important poder-lo viure amb tota la intensitat possible.

I estic convençuda que tots i cadascun de nosaltres podem traure coses positives de tots els moments que vivim, encara que precisament no siguen moments bons. A més a més, és una pràctica fàcil d’aplicar i de posar a prova. Només has d’estar més despert i prou atent per activar racionalment els teus sentits per tal de detectar què sents i poder-ho aprofitar.

Com abans deia, cada moment és únic i realment diferent, depen d’on estigues i, sobretot, amb qui estigues. Des del meu punt de vista, crec que tots podem aprendre dels que ens envolten i el sentit de l’aprenentatge sempre és bidireccional. Per exemple, jo intente ensenyar als meus alumnes Java i HTML però ells poden ensenyar-me a mi a ser més pacient i a trobar la millor forma d’explicar-ho, només rebent els seus estímuls i la seua forma d’escoltar el meu discurs. I així, no pararia de posar exemples.

Ja que tots podem aprendre de tots els qui tenim enfront, l’única cosa que hem de fer és aprofitar cada moment. Jo realment ho faig. Però abans de contar-vos el que ara faig, vos contaré el que feia fa uns anys, pràctica molt comú a la nostra societat actual.

La majoria dels humans, degut a tot el que vivim, escoltem i veiem al nostre voltant, ens dediquem a somiar. I per quina raó somiem? Doncs somiem simplement perquè pensem que només tenim l’oportunitat de somiar. Perquè pensem que el que ens agradaria aconseguir forma part només d’un somni, d’una il·lusió, però ni nosaltres ho veiem com a real. Ens passem la vida desitjant coses que voldríem que passaren, planificant el futur i pensant què farem quan canviem de vida, de treball o de situació. Però… i quan penseu que passareu a l’acció? Quan viure-ho en present? Amb eixe plantejament, mai passareu a l’acció, mai gaudireu del present, a no ser que el somni siga un fet concret, acotat i limitat en el temps.

Jo, últimament, intente somiar menys i viure més. Exactament, seria com somiar desperta en cada moment. Cada situació l’aprofite per a convertir-la en especial, en un moment únic a l’intentar convertir-lo en la categoria d’únic mentrestant l’estic vivint. I vos puc dir que funciona. A mi em funciona. I sóc més feliç, completament feliç.

I no, no és tan díficil, perquè només heu d’esperar en cada moment, a viure’l de forma especial. Vos animeu i ho proveu? I em conteu com ha anat? A què espereu?

I, per últim, vullc aprofitar esta entrada, que és la número 100 al meu bloc, per agrair de nou a tots vosaltres, estimats lectors, el fet d’estar ahí. Perquè encara que físicament no vos note, sí que vos tinc dins de mi i de les meues emocions.

Cent gràcies, multiplicades per mil! Per cadascuna de les entrades que he escrit fins ara! 🙂

PD: Ara ja sabeu perquè estic feliç, com diu la cançó que vos he posat hui (Because I’m happy!)

Advertisements
This entry was published on 22 de febrer de 2014 at 12:42 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", Bokeh, fotos, música, music, Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: