maisseblog

Seduir amb la paraula

Seduir amb la paraula

El títol sobre el qual ara em trobe escrivint sembla suggerent, atractiu i, fins i tot, seductor. Tampoc serà per a tant, si llegint el contingut, descobrim el que realment significa i, sobretot, podem viure o hem pogut viure el que vaig a contar.

I sí, em referisc a què la paraula seduir ens evoca sentiments d’una altra índole, que no ho són per a mi, ja que jo voldria dir moltes altres coses que només sé ressumir amb eixa paraula.

El meu treball de cada dia, resideix principalment en usar la paraula, mitjançant la veu, però gran part d’ell també, mitjançant l’escriptura. D’ahí la importància de les paraules en el meu dia a dia i en la meua comunicació.

Heu de saber també que, per a mi, tal i com sóc jo, ha estat molt difícil arribar a parlar de la seducció, encara que siga amb la paraula. Per tant, vos explicaré com ha estat la meua progressió en eixe pensament i com he arribat a deduir-ho.

Quan jo era petita, a mi ja em seduien alguns dels personatges dels que sortien a la televisió. Aquella televisió que de la nit al matí, passava del blanc i negre al color, la qual cosa ens feia sentir com si de sobte vivírem en un món especial, ple de màgia. Doncs, en eixe món tan especial, també podíem gaudir, moltes més vegades que ara, de quedar seduïts per personatges que parlaven d’una forma especial o dit més clarament, que per a mi parlaven molt bé. Jo sempre em fixava en la dificultat d’explicar-se amb eixe detall i, sobretot, de saber dir, d’una forma tan senzilla, frases tan llargues, la majoria d’elles compostes, tan ben expressades, unes seguides d’altres. Jo això ho admirava. Em quedava bocabadada. És més, pensava que mai seria capaç d’arribar a fer una cosa tan difícil. Recorde que, en eixos moments, no em fixava ni el la roba del protagonista de la conversa, ni en el seu cabell ni en la seua cara tant com em fixava en la seua expressió i la forma de dir les coses. En definitiva, m’atraia la seua forma de col·locar les paraules. Per a mi, i ara ja je sabut posar-li nom després de tants anys, això és seduir amb la paraula.

Per desgràcia, moltes de les persones que ara ixen a la televisió expressant-se, com polítics, alguns presentadors o molts convidats de programes, no saben seduir ni sabran fer-ho mai. Tampoc ho intenten. Ni tan sols saben parlar en condicions. Potser intenten altres versions de seducció, perquè hi han unes quantes, a les que ara em referiré amb més detall.

La paraula seducció té moltes accepcions, fins i tot, podem trobar al diccionari persuasió o engany, com a sinònim. Per una banda, està la seducció física, que és la que primerament pensem. És a dir, com una mena de provocació, per a la que s’utilitza la mirada o el moviment del cos. A eixa accepció no em referisc jo exactament hui.

Exactament, perquè la paraula seduir (derivada del llatí seducere) significa també captivar l’ànim, un significat més paregut al que jo intente explicar hui. Com ja sabeu, jo parle de la seducció amb la paraula i amb l’expressió, que significa tot això que el nostre cap pot arribar a imaginar i que hui, per a mi, és tan difícil d’explicar, ja que els sentiments no són fàcils de descriure. És un tipus de seducció especial i més difícil d’aconseguir, ja que és necessària una cultura, una preparació, un voler fer les coses bé, unes ganes d’emocionar-se i emocionar i, fins i tot, enamorar parlant i expressant-se. Si tot això s’acompanya amb canvis de to de veu agradables, pot convertir-se en melodia com si d’una dolça cançò es tractara.

I seguiré amb exemples, perquè m’entengueu millor, ja que el meu objectiu no és més que aconseguir seduir-vos amb la paraula, com ací intente explicar, i no sé si ho podré aconseguir. Qui no ha sigut seduït alguna vegada per l’escriptor o l’escriptora d’aquell llibre que no vas poder parar de llegir fins que no el vas acabar? Qui no ha estat seduït alguna vegada per un professor o una professora que s’explicava tan clarament que era emocionant assistir a les seues classes i, fins i tot, acabaves gaudint? Qui no s’ha sentit seduït per algú que et parla d’una forma tan clara i s’expressa tan bé i amb tanta emoció que és impossible no quedar seduït, independenment de l’atracció o del gènere?

De segur que, encara que no ho accepteu de primeres, vos heu sentit seduïts amb la paraula per algú a la vostra vida. I què heu sentit? Perquè jo el que sent és emoció, claredat i alegria de veure que hi ha gent, hui en dia, que sap seduir amb la paraula, en este món tan ple de buides paraules i d’il·limitades mentides.

De fet, esta última setmana he tingut la oportunitat d’escoltar moltes xarrades i veure molta gent comunicant, d’espectadora. I vos puc dir que he confirmat que, seduir també és saber transmetre, connectar amb qui escolta i parlar d’una forma clara però correcta. I, sobretot, arribar ben a dins del que escolta. I clar, no és fàcil ni freqüent sentir-se seduit quan escoltes algú. Però quan ocorre, és pura màgia.

Per acabar, m’agradaria, estimat lector, que compartisques amb mi alguna experiència pareguda, si realment t’han seduït alguna vegada amb la paraula. M’agradaria saber què has sentit i si has pensat alguna vegada en fer-ho tu també cap als altres. Jo, ho he pensat moltes vegades i, fins i tot, m’asustava poder-ho arribar a fer. Però simplement era tindre por a les mateixes paraules, perquè potser sí que ho fem diàriament però sense posar-li cap nom. Doncs ara ja li’l podeu posar. De fet, eixe serà el meu regal per al dia de hui.

Bon cap de setmana, amics!

Anuncis
This entry was published on 14 de febrer de 2014 at 8:42 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, paraules, Sentiments, sentits, somni, Valors, vida and tagged , , , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Seduir amb la paraula

  1. Ser seducido por las palabras es algo maravilloso. En nuestro día a día no paran de llegarnos palabras constantemente y no todas tienen ese efecto. Recuerdo ahora las muchas veces que he estado en conferencias en la universidad y no todas me llegaban de la misma manera. Con muchas de ellas dejaba el oído en automático, como suelo decir, recibiendo información y procesándola de mejor o peor manera. Pocas son las veces que de verdad escuchaba, que incluso levantaba la vista y miraba fijamente al ponente porque me estaba realmente atrapando con su manera de hablar. Déjame que extienda tu teoría sobre seducir con la palabra a la música, pues algo parecido me sucedió una vez durante un concierto de una orquesta sinfónica. De repente quedé atrapada por el violín solista. Lo tocaba una chica, pero ni recuerdo cómo era, quedé atrapada por su música y eso es todo lo que recuerdo. Volviendo a las palabras, me ha pasado también con libros o profes, los ejemplos que has citado. Y otras muchas veces me ha tocado a mí ser quien sedujera con la palabra. Sin ir más lejos, mi examen de oposición la segunda vez que oposité. Aquella vez sí que sentí realmente que estaba seduciendo con mis palabras, pues vi a los miembros de mi tribunal muy interesados por lo que decía. Encima yo misma estuve muy cómoda haciendo aquella prueba oral, pues me llevé a mi terreno lo que decía, lo hice mío. En fin, no quiero enrollarme más, dicho queda que he entendido la seducción con la palabra de la que hablas. Saludos 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: