maisseblog

I ja s’acaba l’any…

SiMiremEnrere

Ara que ja ha passat Nadal i ja s’acaba l’any, ara que tots emboliquem els nostres millors desitjos i els regalem als més estimats, ara que mirem enrere i divisem tot el que ha passat i no ha passat, tot el que voldríem i no voldríem, tot el que, vullguem o no, ha ocorregut… inevitablement.

Coses positives i també de negatives. Les positives les prendrem com a ànim, per a seguir amb il·lusió, i les negatives per aprendre, ja que de segur que ens ensenyen a canviar per ser millors i reflexionar.

Per eixa raó, és moment de reflexió, si volem. Res canvia al canviar d’any, només és un nombre que s’amplia en un any més, un nombre més però realment… sí que passa el temps. De vegades voldríem que no passara, que es pararen els rellotges per uns moments durant tota una estona en la que gaudim com si única fóra.

En la meua professió, la mesura del temps no es fa per anys, sinó per cursos escolars. Per tant, les vacances de Nadal no són més que un parèntesi de descans, de recàrrega d’energia, perquè el que vindrà a gener tindrà més ritme i serà més dur que abans que acabara l’any. Però realment, com abans deia, res canvia. És una continuació, això sí, amb els millors desitjos.

Els nous propòsits, benvinguts siguen. Els nous reptes, poden presentar-se en qualsevol època de l’any, no només al gener. Jo vos anime a que fabriqueu un repte cada setmana. Què faríem i què seríem sense reptes? La nostra vida no tindria sentit, simplement.

Per això, a l’acabar l’any, en este moment de reflexió, mire enrere i me n’adone que el camí és allò important i no el destí. Mentrestant caminem, hem de mirar el paisatge i gaudir d’ell al màxim. El destí on volem arribar no ha de ser el més important, ni l’única cosa que ens faça vibrar. Si pensem només amb el destí, viurem frustrats, completament.

I no seria just, per la meua part, fer una conclusió a final d’any sense tindre en compte la situació global, del país i del nostre món. Molts direu i pensareu: d’això, millor ni parlem. És més fàcil tancar els ulls al·liens al que passa i al que està passant. No vos adoneu com jo me n’adone de la falsedat tan completa en la que vivim? A mi, realment, no em quadra la meua vida particular i la de cadascuna de les families a les seues cases, amb l’altra realitat d’aquells que viuen una vida paral·lela, llunyana de la nostra però que realment és tan injusta amb la resta. Potser no m’entengueu, però de vegades no calen detalls, no calen paraules, només cal expressar sentiments, llançar reflexions i si algú pot agafar-les i aprofitar-les, doncs benvingudes siguen.

Per això, en este final d’any, i sobretot dedicat als meus estimats lectors, els meus desitjos són els millors per a vosaltres i podrien ser els següents:

Vos desitge que gaudiu molt del camí, tant o més que del destí.

També desitge que tots i cadascú de nosaltres aprenguem a reflexionar i a ser més crítics amb nosaltres i amb la resta de la gent, per ser finalment més justos amb tota la societat.

I finalment, desitge, ho admitixc, egoistament, poder rodejar-me de gent tònica, que m’ajude a fer el camí més fàcil, a allunyar de mi l’egoisme, l’enveja i els cels dels altres, per tal de viure més en pau i que el camí siga més tranquil i més harmoniós.

Advertisements
This entry was published on 28 de Desembre de 2013 at 8:47 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", aixecar-se, Bokeh, fotos, paraules, Sentiments, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: