maisseblog

L’hora de teràpia setmanal

horaTerapiaSetmanal

Com cada divendres a última hora, ahir vaig acomplir amb el meu horari de teràpia setmanal. L’última d’este trimestre, l’última d’enguany. No és exactament teràpia, ni jo sóc psicòloga, si ho anomenem com toca, però per a mi sí que ho és, efectivament, segons els efectes que en mi provoca. Sóc professora d’Informàtica a un institut de Secundària i parle de la tasca que em toca fer a l’aula de convivència cada setmana. Si tenim en compte que esta setmana ha estat realment complicada per la feina acumulada i per tot l’estrés que es concentra en esta època del curs, esta hora que ha donat per finalitzat el meu horari setmanal, per a mi, ha estat un regal.

Esta tasca consisteix en estar amb algun alumne que per alguna causa no s’ha comportat adeqüadament i, per a solventar el problema i fer-lo reflexionar, passa algunes hores a l’aula de convivència omplint fitxes de reflexió, en un determinat ordre, ajudat per professors que tenen assignada eixa tasca al seu horari.

Com vos deia, per a mi no és exactament una guàrdia més ni una hora més al meu horari. Després d’unes quantes setmanes, m’he adonat que és més bé una hora de teràpia setmanal. Teràpia conjunta amb l’alumne que em toque cada divendres. Justament el meu dia favorit. Serà una premonició? Ahir era divendres 13. Serà una altra premonició? No, amics, són casualitats de la vida, o més bé causalitats, com a mi m’agrada anomenar-les.

La veritat és que jo no tinc capacitat de triar l’alumne amb el que passaré eixa hora ni ell tampoc té capacitat per triar-me a mi. Aplega el moment i ens trobem. Cada divendres és tota una sorpresa, supose que per a l’alumne tant com per a mi. Cada divendres és un encontre nou, una nova experiència, una nova història, i per tant, una nova reflexió i una nova possible part d’una solució a un determinat problema d’una personeta que en pocs anys formarà part dels adults d’aquesta nostra societat.

I per què no pensar que eixa hora podria contribuïr a un nou trocet de solució per a eixe alumne dins la seua situació? Després d’unes quantes hores de teràpia setmanal durant este primer trimestre, he arribat a la conclusió que cada alumne, davant del problema pel qual està a l’hora de convivència, té un problema diferent o intern que realment fa que això haja succeït. És a dir, no és producte de la casualitat sino que és més bé causal.

I com que a mi no m’agrada fer les coses superficialment i quedar-me dalt, doncs intente bucejar cap al fons. No sé escabuçar-me a la piscina ni bucejar, però quan em llance a la piscina de la vida, del dia a dia, em tire amb totes les conseqüències i m’involucre tot el que puc i sé.

Per això, en esta hora de teràpia també ho faig. Però no ho faig perquè em senta obligada. Ho faig perquè em surt així. No sé si ho faig bé o ho faig malament. No sé si pregunte massa coses o me’n passe aconsellant. Quin dret tinc jo a donar consells en la vida dels altres, sense coneixer-la suficientment?

El que sí que està clar, és que cada persona és única, cada problema és diferent i cada hora de teràpia és un gaudi per tot el que tinc l’oportunitat de descobrir de l’alumne i de mi mateixa.

Puc dir-vos, fins i tot, que ja tinc ganes que arribe la meua hora de teràpia setmanal del proper any, perquè són experiències noves, úniques, forçades sí, però finalment acceptades per l’alumne i per mi. També vos diré que no és fàcil, que establir el diàleg amb algú que no coneixes, que no et coneix, en una situació complicada i darrere d’un problema i que és el resultat d’unes obligacions d’horari i d’organització d’un centre, de vegades és dur. Pots trobar-te amb una profunda negativa per part de l’alumne i costa molt fer-lo parlar i raonar o, pel contrari, pots trobar-te amb algú que l’única cosa que necessita és parlar i que l’escolten, com era el cas d’ahir.

Crec que esta hora setmanal me la demanaré sempre. Crec que tots hauríem de tindre una al nostre horari fórem de la professió que fórem. Seríem més capaços d’entendre els altres, els seus sentiments, les seues sensacions i seríem també més capaços de viure amb respecte.

Bon cap de setmana, amics!

Anuncis
This entry was published on 14 de Desembre de 2013 at 10:41 AM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", "més fort", et fa més fort", fotos, música, music, Natura, Sentiments, sentits, somni, Valors, vida and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “L’hora de teràpia setmanal

  1. Este tipo de horas, como bien dices, deberíamos tenerlas todos en nuestros horarios de trabajo. No se trata de una imposición, de una obligación, es más bien ejercer nuestra humanidad y empatizar con los demás. En este caso es el alumno quien necesita escuchar y hablar, aunque no lo sepa y piense que es una obligación por haberse portado mal. Pero es que además puede resultarle enormemente enriquecedor al intermediario, en este caso tú. Me alegro de leerte decir estas palabras, porque gente como tú, dispuesta a ayudar, hace mucha falta en la vida, sea el entorno laboral que sea. Felicidades por el post, me ha gustado leerte 🙂

  2. Muchas gracias, Miriam!! 🙂
    Un abrazo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: