maisseblog

Alerta! Risc de contagi per un nou virus

Alerta! Risc de contagi...

Alerta! Ha aparegut una nova malaltia tremendament virulenta i altament contagiosa. D’eixes que naixen amb la modernitat. Es contagia, sobretot amb el contacte visual i quan dues persones estan parlant, durant cada dia, i sobretot a la feina. Quan més llarga és la xarrada i si es fa durant l’esmorzar, més probabilitat hi ha de contagiar-se per un afectat. És perillós, perquè si et contagies d’este virus, difícilment al llarg de la teua vida podràs llevar-te’l de damunt. Fins i tot, podria dir que una vegada que entra, ja no surt mai més. La cura no és fàcil i també cal dir que els afectats tampoc estan disposats a voler sanar.

Per als afectats, açò no és un problema. Ells ni ho noten. Són feliços amb el virus i amb la malaltia. És com si els entrara dins i es feren una cuirassa que fa que cap efecte secundari derivat de la malaltia els afecte. No obstant, el problema real d’aquest virus afecta les persones que es troben al seu voltant. És una cosa estranya, que abans no passava, però ara és prou corrent. Jo crec que és cosa de les actuals generacions i del que fem nosaltres cada dia i que, en conseqüència, els nostres fills i descendents s’ensenyen. És cosa d’aquells nous joves d’abans que ara estan a la mitjana edat i que d’alguna forma no es preocupen per res.

He de dir que no a tothom li afecta este virus tan violent. I hi ha una bona part d’habitants als que no els afecta ara ni els afectarà mai. També estan immunitzats, però ben al contrari. Es troben vacunats des que naixen. És com si els seus pares i el seu voltant els hagueren immunitzat, només amb la seua forma de ser i la forma d’educar-los.

Potser altres generacions més noves i més joves no s’infecten i estiguen ja immunitzades, tan sol de veure com pot afectar el virus o fins a quina situació han arribat finalment els seus pares i, en definitiva, la societat sencera. Sols d’aquesta forma, un fill d’un afectat, podria no contagiar-se d’este virus. Esperem que siga així i així puguem trobar la solució per a arribar a la seua desaparició completa, encara que això serà ben difícil, a jutjar pel que podem experimentar dia a dia.

És trist com cada dia vas veient com hi ha més gent que agafa el virus i contagia a la resta que té al costat. A diferència de virus físics, este virus és mental. És a dir, que la forma de pensar de cadascú fa que pugues o no infectar-te, i sobretot afecta la teua forma d’actuar.

La realitat actual és que cada vegada més, qualsevol pot trobar-se amb més nombre de gent al voltant, a la feina i a tots els llocs, amb aquesta malaltia que no és més que fugir del treball. A aquesta gent infectada no li importa en absolut si la seua feina afectarà els que depenen d’ella. Es tornen egoistes, egocèntristes i mai tornen a pensar en la resta de la gent. Però sí que són més feliços que la resta.

Podríeu pensar que això realment li passa a aquell que no té treball i que tampoc el vol, però no estic parlant d’eixe cas. Parle exactament de les persones que sí que tenen treball, infinitud de vegades un bon treball, que molts desitjarien. Un treball que ells mateixa demostren que no mereixen, però que fugen de treballar i fan tot el possible per fer passar les hores amb el mínim esforç oferit.

I ara que ja sabeu els efectes d’aquest virus, potser alguns que estàveu llegint-me interessats per saber més, heu perdut totalment l’interés per la lectura. Això serà perquè vosaltres esteu infectats, i ara que ho sabeu, ja no ho voleu saber? Això és com tapar-se els ulls per no voler veure la realitat i no acceptar realment qui sou.

Entremig estaran els lectors més neutrals, eixos que no es posicionen i que van corrent al son del vent que bufa. Si estàs en eixe cas, et recomane que et posiciones, que ja és hora de pensar com un mateix i de situar-te a qualsevol situació o opinió que pugues trobar-te a aquesta vida. De segur que si ho fas, seràs més feliç i gaudiràs molt més.

També potser que tu, estimat lector, et trobes a l’altra banda. És a dir, a la banda dels afectats per aquest virus, ja que cada vegada t’envolten més i tu et ressisteixes i et ressistiràs a agafar-lo, perquè això no va amb tu. Si és així, enhorabona per ser com eres. Puc dir-te que pense igual que tu i que ens podem compadeixer junts quan vullgues i també ho podem fer esmorzant. De segur que nosaltres, per molt que esmorzem, mai no ens contagiarem. Som així. I a la vegada que et felicite, et done el més sincer condol, perquè és terriblement trist estar rodejats d’estos infectats i intentar fer la teua feina de forma digna i aprofitable per a la resta de la gent qui no té culpa ni té cap necessitat que els afecte en absolut la tremenda conseqüència d’aquesta malaltia.

Atenció! Ara que estàs avisa’t, no et deixes infectar. És una malaltia terriblement contagiosa i desagradable per als ciutadans.

Tingueu cura i no vos contagieu, amics!

Anuncis
This entry was published on 23 d'Octubre de 2013 at 8:30 PM. It’s filed under "El que no mata, et fa més fort", fotos, música, music, paraules, Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: