maisseblog

Les emocions no caduquen

Les emocions no caduquen

Vint-i-set anys després, puc sentir les mateixes emocions d’aquelles parets i la mateixa protecció d’un edifici des de tres perspectives distintes i a tres èpoques diferents. I és així que hui, vos ho vull contar.

Aquell setembre de 1986 era especial i diferent. Coneixeria molts nous amics i em desprendria d’altres a l’arribar allí. Passades les primeres setmanes de por a aquell canvi, els anars i vindre, les pujades i baixades per dins d’aquell edifici van marcar la meua adolescència, eixos moments tan especials de primers amors i secretes confidències. Durant quatre anys, recorrera el lloc tots els dies durant unes quantes hores d’una zona a una altra. Dins de les parets i fora d’elles. Dins i fora, i fora i dins. Era part de la nostra vida. Sense ser conscients, estàvem mesclant les nostres il·lusions i creant el nostre futur. Amb 14 anys, encara no sabia ni imaginava de quina forma em marcaria aquell lloc, al llarg del temps i al pas dels anys.

Al juliol de 2009, una gran alegria em va inundar tot el meu cos al saber que tornaria de nou a viure dins d’aquelles parets on feia tant que no havia estat però que tants bons moments m’havien fet passar, vint-i-tres anys enrere. Eixe mateix setembre, reviure de nou els corredors, les escales, els habitacles, tal i com jo els recordava i també compartir moments amb algunes de les mateixes persones amb qui feia vint-i-tres anys convivia cada dia, va ser realment emocionant per a mi. Però tampoc sospitava que, a l’any 2010, hauríem d’acomiadar-nos d’ell per a no saber quan de nou podríem entrar en aquell edifici. Després, han passat més de tres anys, on les seues parets s’han abandonat a la sort del temps. I vos puc dir que ha estat i és molt trist veure aquelles parets enfront de mi cada dia, totalment destrossades i abandonades sense saber ni quan ni com tornaran a la vida i si això serà possible algun dia.

Arribant al present, este mateix setembre de 2013, quan la meua ment no imaginava sentir més que pena, llàstima i impotència per aquelles parets, ha arribat el dia que m’he tornat a emocionar i seguisc emocionant-me cada dia. Després de vint-i-set anys, hui el meu fill viu la seua adolescència enfront de les mateixes parets i a escasos metres d’aquell edifici que em va veure créixer a mi i ara el veu créixer a ell. Fa menys d’una setmana no podia imaginar que l’emoció seria tan gran i la força de les parets tan profunda que ha fet com si el pas del temps no passara i precissament, hui em veig reflectida en ell. És una sensació inexplicable perquè només es pot viure i gaudir. Ja tindré temps d’explicar-vos-ho pas a pas i amb més detall.

I abans d’acabar este relat, pels als qui no ho sabeu ja, vos diré que parle de l’IES Pere Maria, l’institut que em va veure créixer com a alumna, que m’ha permés desenvolupar-me com a professional i que m’ha omplit tant com a mare, tan sols en una setmana. I espere, com tota la comunitat del Pere que està esperant, que de veres siga real que este curs puguem estrenar i tornar a eixes parets i a eixe edifici que, de sobte, ens van obligar a abandonar però que encara segueix dins dels nostres cors i viu present a les nostres emocions.

Perquè amics… les parets també senten i hui, amb més raó, senten de nou.

Advertisements
This entry was published on 20 de Setembre de 2013 at 7:05 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Les emocions no caduquen

  1. Li desitge molta sort al teu homenet en aquesta nova etapa que ha començat, i a sa mare que ho gaudisca com ella sap, intensament i amb molta il·lusió. I a tota la comunitat educativa del Pere, que recupereu prompte eixes velles parets, restaurades i llestes per a continuar sentint com creixen els seus ocupants any rere any.

  2. Moltíssimes gràcies, Elena! Un abraç fort!! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: