maisseblog

I ja s’acaba l’estiu

I ja s'acaba l'estiu

Fa ja 9 anys que l’estiu per a mi es redueix a l’agost i això significa vacances. Ara, que ja s’acaba l’estiu, o almenys les vacances, pareix que el temps ens vullga acompanyar amb la tristesa de la pluja per recordar-nos que dilluns de nou treballem. I no ho dic ni amb llàstima ni amb alegria. Ho narre com qui conta simplement una realitat, ni bona ni dolenta, simplement, com és.

Per sort o per desgràcia, les dates de les meues vacances no les puc triar, les gaudisc sempre a les mateixes èpoques de l’any, i per això, cal aprofitar-les al màxim, perquè després, vénen períodes amb una activitat molt intensa i diferent, sense oportunitat de parar. Hui el que pretenc és resumir el que per a mi ha estat este estiu que, com sempre, és diferent de l’anterior, ja que cada estiu és únic, encara que sempre té aspectes comuns que mai canvien.

Com sempre, este estiu, he passat d’una activitat frenètica i agobiant durant tot el curs, i este curs ho ha estat més, cap a una activitat totalment diferent. No podria dir que este estiu no he estat activa, perquè no seria cert, i realment no he parat de fer coses. Encara que l’activitat sí que ha estat amb un altre ritme. Al ritme de la música de cada dia, podríem dir.

La primera cosa diferent durant les vacances són els horaris. Els horaris de les vacances els marquem nosaltres. I és tan fàcil com complicat desaprofitar les hores que passen com aprofitar-les realment. Ja que si no et planifiques, encara que estàs de vacances, no pots fer el que realment hauries o voldries fer.

En certa manera, és bo això de no parar. Més quan jo sóc una persona totalment activa, que durant el curs em costa frenar eixe ritme frenètic del que parlava abans. Per això, el meu ritme intern em duu a no parar i a seguir fent coses, encara que siguen diferents. Si parara, ja no seria jo.

A diferència dels últims estius, éste vam decidir fer un viatge per celebrar les nostres vacances, i com no, les nostres qualificacions als nostres estudis d’anglés. Perquè encara que parega que els professors no estudiem mai i la gent pense que els que hem estudiat molt, ja hem estudiat prou, és més bé al contrari. Almenys jo no pare mai d’estudiar, per la meua matèria i, sobretot, per l’interés d’aprendre més coses, ja que mai ho podem saber tot i sempre ens trobem aprenent, simplement a l’obrir els ulls i escoltar i veure als qui tenim al costat.

Va estar bé fer una escapadeta just quan vam començar les vacances. Primer, perquè ho he agafat amb més ganes i, encara que vaig anar de forma més atropellada preparant-ho, la il·lusió és, si cap, més gran. La resta de vacances, encara que a casa, ja han estat més relaxades i he fet un fum de coses, però a poc a poc i sense pressa.

Com sempre, este estiu he baixat a la platja una o dues vegades. És tot un èxit, altres anys vaig baixar una o cap. Ser de la ciutat més famosa del món per les seues platges fa que no valores suficientment el que tens. Però també ajuda i agobia veure com en les teues platges, en les que t’has criat, hi ha milers de estiuejants cada dia de l’estiu, i tu, no tens ni lloc per passejar a la vora de la mar ni per seure en un buit a la sorra. Tampoc és possible passejar pels seus carrers i poder respirar aire fresc, i si a això, li sumem la poca gana de cura i neteja que tenen els governants de la ciutat, doncs això fa que baixar al poble siga una activitat més agradable a l’hivern, que no a l’estiu.

A diferència d’altres estius, i com no podia ser d’una altra forma, este estiu m’he planificat molt millor. He pensat quines coses podia fer a casa per estar més a gust durant l’hivern, quan hi ha coses que m’és impossible realitzar per falta de temps. I les he fet. Si no amb ganes, amb il·lusió per gaudir de més comoditat durant l’hivern.

Com altres estius, també he llegit. Podria resumir les meues lectures diverses en una novel·la que m’ha encantat, que no he pogut parar de llegir fins que no l’he acabada. Però m’he adonat que no tots els llibres o lectures em provoquen la mateixa sensació. I també he hagut de deixar de llegir altres lectures que havia començat. Per això, reconec que és una sort trobar un llibre que t’atrape des de l’inici fins l’última pàgina. I jo he tingut la sort de trobar-me’l este estiu.

I com que llegir m’ajuda a escriure, doncs també he escrit una mica este estiu. I m’he adonat que, per a mi escriure, és el resultat d’una necessitat. A diferència del que podeu pensar, les vegades que he escrit no han estat planificades. Per a mi, el moment d’escriure no es pot planificar, i ja és estrany, tan planificada com jo sóc. No obstant, no podria reservar temps per a escriure, perquè si no tinc res a contar o no hi ha res que em motive suficientment, no puc parlar de res ni sóc capaç d’escriure ni una sola línia. De la mateixa forma, quan a l’hivern no tinc temps de res, si estic inspirada i ho deixe passar, tampoc puc escriure i, per falta de temps i no de ganes, desaprofite l’oportunitat.

Igual que hui i els altres dies que he escrit, escriure per a mi ha estat conseqüència d’una reflexió, més o menys llarga i, finalment, la resposta a un impuls. En alguns casos, de vàrios dies. En altres, com hui, impulsada per les ganes de desenvolupar una idea, que quan em desperte i encara estic al llit, el meu cap va bollint i que abans que esclate o desaparega he de córrer cap a l’ordinador per poder crear, formant les lletres, paraules i oracions que estan dins del meu cap, l’entrada que ara podeu llegir.

I per últim, no podia acabar sense parlar de la música, que ens acompanya cada estiu i fa que les nits i sopars siguen inoblidables. Que trist seria la vida sense música. Amb ella, se m’activen els sentits i sent la necessitat de compartir eixa alegria amb tots els que m’estime. Per això, quan anit vam fer sessió de sofà amb l’única companyia de la música que no parava de sorprendre’ns en cada peça, i tots 4 estàvem realment emocionats escoltant, cantant i ballant, vaig sentir de nou que la vida és meravellosament bella… si la saps mirar i la saps escoltar, i tens l’oportunitat de poder-ho fer.

PD: Escolteu la música que us he deixat i somieu una mica amb mi… 🙂

Advertisements
This entry was published on 31 d'Agost de 2013 at 10:05 AM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, música, summer, Valors, vida and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: