maisseblog

Emigrar

Emigrar

Eixa paraula, la gent de la meua edat no havia escoltat més que als seus avis o als nostres pares. No hem hagut de necessitar-la ni utilitzar-la durant una llarga part de la nostra vida, però que, tristment, per als nostres fills torna a ser habitual encara que, ara sí, utilitzada en present.

És tan trist com real. I sí, l’emigració ha tornat a ser una forma de vida, una opció vàlida, perquè el que tenim ací ja no s’aguanta, es descol·loca i pràcticament cau, pel seu pes.

I per quina raó he triat parlar hui d’este fet? En què pot afectar-me a mi i a la meua familia? Doncs ara ho sabreu.

Adrià, el meu fill, a la seua edat de 12 anys, ja pot parlar d’emigració amb molt més coneixement de causa que jo mateixa a la seua edat. En menys de 6 mesos ha viscut la separació de dues de les seues millors amigues d’escola, que han hagut d’emigrar, una a Noruega i l’altra, 3 mesos després, a l’Argentina.

El motiu: trobar feina, i potser… una vida millor.

El fet que em trobe ara escrivint sobre açò no és més que la reflexió després d’una conversa amb els pares de Lya, amigueta d’Adrià, que fa 9 mesos vivia a Espanya i ara viu a Noruega, i fa dos dies ha tornat ací però de vacances. Ara, ja torna a estar allí.

Crec que esta parella, com tantes altres, pares de familia, han trobat de nou la il·lusió. Ho vaig poder veure, fa dos dies, als seus ulls, en la seua mirada. Una mirada renovada. Ho vaig notar també en les seues paraules, el seu to de veu, ple d’esperança i d’il·lusió.

I en el fons, sabeu què? Que sentia enveja sana. Sobretot per poder començar de zero amb noves il·lusions, sense que ningú les tire per terra. Podem pensar que és arriscat, que és de valents, que realment ho és, per la dificultat amb l’idioma i molts més obstacles. Però, si ho pensem bé, serà molt constructiu per a la seua vida.

Després de parlar amb ells, cosa que feia a gust i no em cansava d’escoltar-los, vaig comprendre que han fet una bona elecció. Em vaig adonar de les grans diferències entre els països, només distants a 3 hores d’avió, però tan lluny ideològicament i en costums.

I, sobretot, i això sí que és trist, vaig haver de reconéixer, internament, en la miserable vida i el miserable país en què estem convertint-nos. Quina llàstima! Només cal viatjar o ni això, només investigant una mica, parlant amb amics o familiars que viuen fora, com és el dia a dia d’altres països, per detectar el significat de la frase “país de pandereta” que trobem ací.

Ací tot val, la corrupció, els lladres amb tratge i carnet. Eixos als quals els hem donat el nostre vot per poder governar i, efectivament, ens han traicionat. Han aconseguit fer un país de gent treballadora, que es conformen amb el sistema i que no es queixen. Que viuen queixant-se, però en el fons, no volen que res canvie.

Per això, vull dedicar esta entrada a eixos nous emigrants, que per força major han hagut de sortir d’ací, i gràcies a la seua valentia i coratge, ho han aconseguit. Estic segura que trobaran millors oportunitats i millor vida que ací.

I segurament, quan tornen, segurament de vacances, ens donaran lliçons de vida, lliçons de comportament, lliçoncs de lluita, com ací ja no trobarem.

Per últim, dedicar especialment l’entrada a Flor i a Sofia, i a Lya i les seues families, perquè des que Flor em va dir que des de l’Argentina llegien el meu bloc per no oblidar el valencià, em fan més ganes d’escriure i de compartir amb tot el món tot allò que escric, tot allò que pense. Això demostra que les tradicions no estan barallades amb el món cosmopolita amb el qual vivim.

I diuen alguns que tenen por de la tecnologia… Però ells i jo sabem que gràcies a ella, hui ens podem llegir i escriure i, efectivament, podem estar molt més a prop.

Advertisements
This entry was published on 18 d'Agost de 2013 at 8:56 PM. It’s filed under "la música i els sentits", "la vida és bella", "més fort", caure, et fa més fort", fotos, música, music, Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: