maisseblog

La música dins les venes

La música dins les venes

És tan emocionant el tema de hui que ja estic nerviosa i no sé per on començar. Però començaré, com sempre, pel principi.

La música va començar a la meua vida a la mateixa edat que té ara Josep, als 8 anys, quan els meus pares van decidir apuntar-me a l’escola de música de la Unió Musical de Benidorm i tenia per mestre a Rafael Doménech que ens ensenyava música i també ens dirigia en una coral infantil, que feia concerts. Recorde els concerts a les esglésies de Benidorm i també recorde el passeig que féiem amb el trenet pel centre de Benidorm cada nit de nadal, tocant amb la flauta dolça, cantant nadalenques. Quins temps més bonics! Érem xiquets però compartíem la màgia de la música com a costum. Recorde sobretot quan el meu iaio m’acompanyava a l’escola de música cada dia que tenia classe i no ho veia com a cap obligació, és més, era un gust. Era una aficció més.

El meu futur musical va seguir avançant de coral en coral. D’aquella coral infantil vaig passar a la coral jovenil, i als 12 anys, ja formava part de la Coral dels grans, de la Coral de Benidorm. En eixe moment, els assatjos i concerts eren més freqüents i l’edat mitjana dels membres era cinc vegades major que la meua. Però, així i tot, el fet de compartir la màgia de la música amb ells també va ser molt gratificant. També, en aquells anys, començava a estudiar solfeig i piano al conservatori, quan féiem classe al Leonor Canalejas.

Gràcies al fet d’entrar en la Coral, vaig conéixer al meu company a la vida, i gràcies a això, em vaig animar a entrar en la banda, cosa que, fins eixe moment no m’havia ni plantejat. Cantar m’omplia i m’ompli totalment. El meu instrument seria el clarinet baix, ni el clarinet ni el saxo ni la flauta, no. El clarinet baix. Qui comença estudiant amb el clarinet baix? Doncs ningú o quasi ningú, però el meu cas va ser diferent i ara me n’alegre i molt. De fet, encara em sembla que el clarinet que toque ara és com un instrument que no és per a mi, i sí que ho és el clarinet baix. El seu so greu, la seua profunditat i delicadesa, fan que m’emocione cada vegada que l’escolte a qualsevol obra, i molt més, cada vegada que tinc l’oportunitat de tocar-lo. Als 18 anys entrava oficialment a la banda tocant el clarinet baix. Això demostra, entre altres coses, que mai és tard per ensenyar-se res a esta vida.

Els meus germans, seguint els meus passos, també van entrar a tocar a la banda, un amb el fliscorno i l’altre amb la percussió. Ara, a dia de hui, els meus pares són els únics de Benidorm que tenen un fill en cada banda. I això no és qualsevol cosa! Per tant, puc dir que la meua familia és, per sí, una familia realment musical.

Per qüestions i per situacions puntuals de la vida, uns amics de la Colla l’Alficòs que tocàvem a la Bandeta L’Alficòs a les festes, l’any 1997 vam decidir formar una nova banda, la Societat Musical l’Illa de Benidorm, una de les tres bandes amb les que Benidorm compta en l’actualitat. En aquell moment, era la segona que hi havia. Érem una mica rebels, sí, perquè vam ser els primers que ens vam atrevir a formar una nova banda, i això, per aquella època, no estava massa ben vist al poble. Així i tot, l’èxit va ser rotund, ja que en menys de 5 anys ja havíem guanyat dos certàmens i, sobretot, perquè érem un grup d’amics que teníem molta il·lusió.

Per qüestions de la vida també, i tenint en compte la situació especial de les que som dones i mares, vaig haver de deixar de tocar en la banda poc després de náixer el meu primer fill Adrià. Era, tot just, després d’haver gaudit aquells certàmens que havíem guanyat, jo tocant el clarinet baix. La dedicació als fills per part d’una mare és el millor regal que els pots fer i així ho vaig decidir a partir d’eixe moment. Tres anys més tard, va nàixer Josep que, des de que va nàixer la seua màxima il·lusió és ser xocolater i ser músic, tocant la percussió, igual que son pare. Eixa il·lusió, de vegades és difícil de frenar, perquè amb ella, ell menejaria muralles si fóra necessari.

Els meus fills tenen la música dins les venes, perquè l’han viscut dins la meua panxa i fóra també. Perquè són dels primers fans de la nostra banda i coneixen de memòria totes les partitures de tots els CD’s que hem gravat i perquè nosaltres, amb els gens, també haurem aportat alguna cosa. Per a un músic, la major i·lusió és que els seus fills també ho siguen, però això no és fàcil d’aconseguir, sobretot perquè no depén dels pares. La música no es pot imposar i, a més a més, és un sacrifici i un treball extra que als xiquets els ha d’agradar i il·lusionar. Hui per hui, no sé si els meus fills tocaran en la banda quan tinguen l’edat i preparació per a fer-ho, de forma seriosa i com a costum. No ho puc saber. Seria el nostre desig, però no depén de nosaltres, depén d’ells.

Però una cosa ben clara sí que tinc: la il·lusió per la música a l’hora de compatir-la junts, gaudir-la i emocionar-nos junts sí que la tenim. I este dijous ho vam poder comprovar tots 4 junts. Va ser com una prova per a reptar-los i dir-los, així és tocar en una banda, ara ja ho sabeu. I ara sabeu que si voleu, el que heu de fer és posar el sacrifici per poder-ho aconseguir. El camí no serà fàcil, però si ens acompanya l’emoció, de segur que ho tindrem més fàcil.

Per això, hui vull agrair als meus pares que m’apuntaren quan jo tenia 8 anys a classes de música, perquè gràcies a això, i als pares del meu xic que l’apuntaren a ell, hui sóc el que sóc, i la meua família també és el que és.

Anuncis
This entry was published on 20 de Juliol de 2013 at 1:02 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, paraules, Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: