maisseblog

Viure i planificar-se…

Fotògraf: Salva Mira

Fotògraf: Salva Mira

 

Fa temps que no escric, però el meu cor i la meua ment tenen un cúmul de sensacions que he de traure. Les he d’expulsar ràpidament. Siguen bones o no. És com quan et pica alguna part del cos i t’has de rascar, o quan et pica el nas i has d’estornudar. Així, traslladat a l’escriptura, per a mi és el mateix: tinc la ment plena de pensaments que he de fer sortir ràpidament mitjançant l’escriptura.

I ara, que tinc clar el que faré, el que no sé ben bé és per on començaré. I direu vosaltres, doncs comença pel principi. Però, pel principi d’on? I contesteu: d’on siga. Ho faré així. Pel principi d’on siga. Per exemple, començaré parlant de com planificar-se, fet del qual fa temps que vull parlar i mai trobe el moment.

I per què parlar de planificar-se? Doncs perquè tots nosaltres tenim la vida planificada. I què passaria si no ens planificàrem? De segur que esteu pensant, igual que jo, que planificar-se la vida és prou més del que estem obligats a fer i, també, podem pensar que els nostres avantpassats, els de la prehistòria, de segur que no se la planificaven tant. Però jo, si segueix pensant una mica més, arribe a la conclusió que els nostres avantpassats també planificaven la seua vida. Però clar, era diferent. Les seues tasques diàries eren totalment diferents que les nostres d’ara. Més perilloses i arriscades, això sí. La seua vida es reduïa a caçar per defendre’s i per obtindre aliment per a viure. I estic segura que això requeria una planificació abans d’aconseguir l’objectiu. És més, si no l’aconseguien, morien.

Si tornem a la vida moderna, tot es complica. Tenim moltíssimes coses per fer, moltíssimes tasques per acomplir. No tan arriscades, potser algunes d’elles sí. Si ens descuidem, no ens dóna ni temps a planificar-nos. En eixe moment hem de parar. Com que no podem planificar-nos? Doncs no cal que seguim fent res. No podem fer res sense planificar-nos. Sortirà malament alguna cosa, si no ho fem.

Jo ara, en este punt en el que em trobe, de la meua vida, he de planificar-me per a fer qualsevol cosa. Si no establim els nostres objectius, és molt difícil poder aconseguir-los, i si ho aconseguim sense planificar-nos, serà per pura casualitat. Almenys, eixa és la meua experiència. De fet, tot el que faig diàriament i setmanalment, l’he de fer de forma planificada.

Encara que tinga només una estoneta per poder dedicar-li a qualsevol cosa, sempre m’he de planificar. El procés és ben senzill, només cal seguir-lo al peu de la lletra. Hem de començar realitzant un llistat, en paper, o amb el mòbil, cadascú amb el que més a prop tinga a la mà. Al llistat començarem numerant les tasques que amb més necessitat hauríem de fer. Açò funciona realment bé quan en tenim moltes i no sabem per on començar. De segur que vos ha passat alguna vegada, veritat?

Doncs, abans de seguir, pensarem per quina començarem. Agafarem el llistat i apuntarem, això sí, per ordre d’importància, les tasques que hem de fer. No val no apuntar les que menys ens agraden o les que no ens apetixen o deixar-les per al final de la llista. Hem d’apuntar totes les més urgents i per ordre d’urgència. Les imprescindibles primer i les més secundàries, després. Torne a recordar, l’ordre d’importància no és l’ordre en el qual t’agradaria fer-les. Si férem això, primer posaríem les que ens agraden i sempre deixaríem o no apuntaríem les que no volem fer.

Una vegada ordenades les tasques, hem de revisar-les, per ser realistes i pensar si estes tasques podran acabar-se fent en el temps per al qual les estem planificant. Perquè tota planificació ha de tindre un temps màxim d’acompliment. Per exemple, si planifiquem ara, podem fer-ho per a este matí, per a un dia sencer, per a una setmana o per a un mes. Per tant, les tasques han d’anar d’acord amb el temps del que es dispose i dins del qual estic planificant.

Una vegada que tenim el llistat fet i revisat, hem d’establir un temps de començament. El millor és fer el llistat de tasques just abans de començar a fer-ho, quan disposem de temps i, si no és possible, i ho fem abans, establir el dia i l’hora exacta en la qual començarem a acomplir-lo. Això hauria d’acomplir-se exactament.

I només queda el més emocionant. Per a mi ho és. Començar a fer allò que m’havia planificat. M’agrade o no m’agrade, si jo anteriorment he decidit que ho he de fer en eixe ordre, el que no puc fer és canviar-lo, a no ser que tinga raons de pes per a fer-ho. Ja parlarem un altre dia de quines podrien ser possibles raons de pes.

El millor de tot és quan comencem a acomplir algun dels objectius i acabem alguna de les tasques. Almenys, a mi, és el moment que més m’agrada, que és anar assenyalant amb una marca el que vaig fent. Jo pose un tic amb un retolador roig, perquè es veja ben clar i així m’anime. Realment, el fet de marcar o esborrar tasques anima a qualsevol. Aquesta és una forma de comprovar que allò que t’havies proposat, has estat capaç d’aconseguir-ho i ens dóna un punt més de confiança per a poder seguir.

Pot passar que, planificant les tasques, haguérem apuntat més de les que són possibles per al temps establit en la planificació. Això no és un problema. Si sobren, formaran part del llistat de tasques pendents, a la següent planificació. Almenys si falten per fer, seran de les últimes, i si ho hem fet bé, seran les menys importants.

Per últim, vull dir-vos que és molt important confiar en el mètode, perquè vos puc demostrar que funciona. A mi, almenys, m’ha funcionat i és tremendament efectiu. És més efectiu planificar-se bé que la quantitat de coses que fas, perquè potser faces moltes coses però al no estar planificat, no avances res per no fer-les en l’ordre adeqüat. I, sobretot, és una forma de plantejar-nos reptes sense que ens asusten, obligar-nos a ser responsables i ser capaços de fer més coses de les que pensem que en som capaços.

A què espereu per provar-ho, amics? Espere les vostres opinions una vegada ho hageu provat.

Advertisements
This entry was published on 21 de Mai de 2013 at 10:08 AM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", paraules, Sentiments, sentits, Temàtiques, Valors, vida and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: