maisseblog

La visita de la senyora Grip

La visita de la senyora Grip

Impotència és la primera paraula que em ve al cap en este moment. Quan estem malalts ens sentim impotents, perquè no és gens agradable veure’s malament un mateix. És cert que és pitjor veure patir a algú que estimes, això és realment dolorós. Però el pitjor de tot és veure que estàs malaltós i que els qui t’estimen estan preocupats de veure’t malalt. Et sents malament perquè no estàs bé i també perquè els qui t’estimen estan malament de no veure’t bé. És com una sénia que pega voltes però no troba el moment de parar, i et fa mareig, molt de mareig.

Quan estem bé físicament realment no valorem el que tenim, però de sobte, d’un bufit, podem caure malalts i perdre eixa condició.

Fa pocs dies, m’ha fet una visita la senyora Grip, tota ben assenyorada i carregada de tots els seus complements i acompanyada d’alguns dels seus familiars. Li agrada vindre a l’hivern i puc dir que és una vertadera molèstia. Gràcies que ve només de tant en tant. Primer ve acompanyada de la senyoreta Tos, que és tan pesada que no se’n va fins que no acaba la festa, sempre és l’última en anarse’n. De tanta estona que ha estat la senyoreta Tos amb mi, al llarg dels dies m’ha anat produint la pèrdua de la meua veu original. D’eixa veu que, fins ara, era dolça i agradable, fins i tot, canviava de registre fàcilment i tenia grans poders de seducció i placatge en diverses situacions. Uns dies compartint moments amb la senyoreta Tos i, com a conseqüència, la meua veu s’ha tornat greu, molt greu i profunda. Quasi tan profunda, que tinc por de pronunciar-la per no sentir por de mi mateix.

La senyora Grip normalment ve també acompanyada del senyor Malestar General, que em produeix només veure’l, dolor a tot el cos. Moure el coll i sentir que va a trencar-se, punxades per tot el cos i un croixement terrible que em lleva les forces de tot. Eixa és la sensació de què el Malestar General ha arribat.

I clar, hauré d’anar al metge, perquè ja tantes hores suportant a tots estos convidats a casa, al meu propi cos, és més que suficient. Provaré si amb l’ajuda del metge és possible convidar-los a que se’n vagen d’una vegada per totes. Però no és tan fàcil com anar al metge.

El metge, molt amablement, em dóna les seues recomanacions: antibiòtics perquè la cunyada Infecció desaparega, xarop per a convidar la senyoreta Tos a anarse’n a passejar, aerosol per a relaxar l’ambient i que no m’ofegue amb tanta visita, i per a fer desaparéixer el senyor Malestar General, més pastilles, perquè, almenys, ixca una estona de casa.

Torne de la consulta i pense, si és possible que la senyora Grip i tots els seus convidats em deixen pensar. I després de repassar mentalment i apuntar en un paper tot el que he de prendre, quantitats, horaris… em trobava intentant pensar però la senyoreta Tos no em deixa: M’ho prendré però …. i si per prendre tot açò li pega a la cosina Diarrea per visitar-me i ja tenim la casa plena?

Doncs clar que ha vingut. No podia perdre’s la festa. Una gran festa on tots estan passant’ho pipa menys jo, i els que m’estimen, clar. Els meus nervis estan disparats. Les meues forces van minant. La fluixera m’absorbeix i de sobte, tot ho veig negre. Enteneu per què ho descrivia amb la paraula Impotència?

Doncs eixe és el meu estat. Per contrastar, he decidit triar unes quantes cançonetes, que de segur em faran oblidar una estona que tinc convidats, que estan molestant-me i m’ajudaran a pensar que de segur prompte em deixaran. Mentrestant, l’única cosa que puc fer és relaxar-me, tranquil·litzar-me i esperar a que se’n vagen. Decidiré no fer-los ni cas, encara que és difícil perquè amb les poques ganes de menjar i de fer res que m’ha aportat esta visita, em trobe amb poquetes forces.

Per això i per sentir-me una mica millor, m’agradaria que em diguéreu quines sensacions teniu al sentir estes cançons. Vos propose un tracte: dir-me quines són les primeres paraules que vos vénen al cap al sentir cada cançò, què vos inspiren o simplement quin sentiment vos fan sentir. Són les següents:

1- I must be love (Labi Siffre)

2- Under the moon of love (Showaddywaddy)

3- Howzat (Sherbet)


4- I wonder why (Showaddywaddy)

Promet que quan em trobe millor també ho notareu, vos ho faré saber i vos donaré les gràcies per haver-me ajudat a desfer-me d’esta fastidiosa visita.

Hui més que mai: Salut amics!

PD: Encara que hui siga el dia dels enamorats, com jo estic enamorada tots els dies, doncs no ho veig com un dia especial. Enamorada dels meus xics i de la vida! I si vos fixeu totes les cançons tenen alguna cosa que veure amb l’amor. 🙂

Anuncis
This entry was published on 14 de febrer de 2013 at 10:56 AM. It’s filed under "bons moments", "El que no mata, "més fort", aixecar-se, fotos, Valors, vida and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

6 thoughts on “La visita de la senyora Grip

  1. Que te mejores! En un rato que tenga más tranquilo me pondré a escuchar las canciones y ya te diré qué me inspiran

  2. Muchas gracias, Miriam! Cuando puedas házlo, a mí me encantan! 🙂

  3. Anim que ja queda menys per recuperarse

  4. Gràcies, Víctor! No t’animes a comentar què et pareixen les cançons? Amb una paraula només per cada una…

  5. Jijiji, imposible explicarho millor, espere que ja tingues menys convidats a casa, cualquiera s’arrima per ahí. Una besaeta i millorat.

  6. Gràcies, Mila.
    Encara hi ha alguna visita per casa, a veure si se’n van prompte…
    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: