maisseblog

Ser mare

Ser Mare

 

Aquest mot és tan complet i abraça tant que hauria de convertir-se directament en un verb més, que es poguera, fins i tot, conjugar.

Ser mare no és un estat que et puguen contar, explicar ni aconsellar. És més, fins que no ho eres, no saps ni t’ imagines el que és realment ser mare.

Diuen que ser mare et canvia la vida, ja ho crec que sí, i podría dir més: la dona que es converteix en mare ja no és la mateixa dona després de ser-ho, és una altra diferent. És com passar de l’estat sòlid al gasós.

Abans de ser mare et trobes en un estat sòlid, i quan ja ho eres, durant l’estat gasós, ja no tornes mai a pensar amb tu, almenys com a única prioritat. Puc dir-vos que, quan tens un fill per primera vegada, t’oblides de mirar-te a l’espill i d’altres moltes coses, que si les contara, per a les que encara no heu sigut mares, faria que vos pensareu bé això de ser mares o no.

I no penseu que jo estic inventant-me res. Simplement, és així. I això només ho pot saber una mare. Vos puc assegurar que no estic exagerant.

I, així, pensareu, que totes les mares són dones que no s’arreglen, que no pensen amb elles i que es descuiden totalment pel fet de ser mares? Amb el que vos he explicat no he volgut dir això exactament, clar que no.

El que sí que és cert, i jo em base en la meua experiencia, i segons cada dona serà diferent, és que a l’inici de ser mare per primera vegada, hi ha un temps que estàs eclipssada i que res més té més importància que estar amb el teu fill. Almenys així ho vaig viure jo i puc dir que va ser molt bonic.

L’única feina que jo tenia durant els 4 primers mesos de vida del meu primer fill, i també del segón, era criar-lo: amamantar-lo, assear-lo, adormir-lo i mimar-lo. No tenia temps a fer res més. I és el millor que, com a mare, pots fer, sempre que ho puguen permetre les obligacions laborals.

Però no és només al principi, quan una dona que és mare, canvia. Canvia per sempre més i ja mai més tornará a ser la dona que era abans. Passa a un altre estat de la seua vida, ser mare.

Quan les emocions i els sentiments inicials van estabilitzant-se, la dona torna a un estat que no és ni l’inicial ni el següent, ni sòlid ni gasós, és més bé líquid. Este serà l’estat que tindrà una mare i mai mes tornarà a l’estat sòlid.

L’estat líquid fa que la dona que és mare dispose d’una escala de prioritats diferent a la que feia servir quan es trobava en l’estat sòlid. Com a mare, la primera prioritat són els teus fills i després passes a estar tu.

I pensareu, què sacrificat és això, no? Doncs no. Estar en estat líquid significa que actues així i que, com a mare, això és lo normal, no pensaràs que és sacrificat. Simplement és així.

Tampoc és la mateixa experiència ser mare d’un únic fill que ser mare de més d’un fill. Quan només tens un fill, tot el teu pensament és per a ell. Arribes a pensar que no podràs voler a un altre fill tant com a aquest primer. Realment ho penses. Et trobes en un estat intermedi de transició, a prop de l’estat gasós.

Fills

En el moment que tens un segon fill, el teu estat canvia. Te n’adones de que clar que és possible voler a un altre fill igual que el primer. És com si l’amor es repartira, o millor encara, l’amor que tens s’amplia i es fa gran per a donar a tots els fills per igual, encara que els fills siguen més de dos.

Per això, ser mare, tal i com jo ho plantege, arriba al seu estat líquid quan tens dos fills. Moltes vegades quan una mare diu: “Ja tinc dos fills, ja he acomplit…” Realment, sense saber-ho, és de veres, perquè ha arribat al seu estat líquid i abarca un significat més complet del mot ser mare.

Jo, que em trobe en l’estat líquid, vos puc dir que, després de quasi dotze anys que fa que sóc mare, ja pense amb mi i em mire a l’espill. Però per sempre més la meua vida rondarà al voltant dels meus fills pel fet de ser mare.

I, com em base en la meua experiència, no puc parlar-vos de més estats, però sí que vos dic que només n’experimente algun de nou, ací estaré per contar-vos, en primera persona, com l’he viscut i què he sentit.

Vull dedicar aquesta entrada a les futures mares, a les mares novençanes i a totes aquelles mares que, siga quin siga el seu estat, gaudisquen de ser-ho i de totes les transicions d’estat pels que passen.

També, i sense desmeréixer la seua important funció, vull dedicar l’entrada a tots els pares que, col·laborant en aquesta tasca, inevitablement, han de suportar les transicions d’estat pels que passa una mare. Ells, comprensius i atents, tenen també la seua recompensa quan la mare arriba per fí a l’estat líquid, les transicions d’estat han passat i, per fi,  tot es troba més en calma.

Bon cap de setmana, amics!

Anuncis
This entry was published on 25 de gener de 2013 at 7:08 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, música, music, paraules, Sentiments, sentits, Valors, vida and tagged , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

11 thoughts on “Ser mare

  1. Molt bonic, com tot el que escrius, i a mes estic superorgullosa de haver pogut ser-ho i disfrute tots els moments que puc de estar amb ells i de vorelos raonar com personetes

  2. Moltes gràcies, Mònica! Jo també pense que som afortunades.
    Una abraçada!!

  3. Se agradece el último párrafo….
    Bonitas palabral y un retrato muy real, ya verás cuando uno tenga 21 y el otro 17…, llegarás al estado gaseoso.
    Besos a todos

  4. Gràcies, Miguel!
    Sóc conscient de què cada vegada és més complicat. Però tinc clar que quan tu dius tornaré a les nits en vela…
    Com he dit abans, seguiré contant la meua experiència. 🙂
    Una abraçada per a tu i la teua familia!!

  5. Retroenllaç: Dedicar-se temps a una mateixa | maisseblog

  6. Retroenllaç: Hui sóc mare… però no em sent més que ahir | maisseblog

  7. Gràcies pel reconeixement a tots els pares comprensius en el complicat període de transició fins que tot continua en calma, com molt bé ho descrius.

    Xavier

  8. Moltes gràcies, Xavi, per llegir i comentar. La veritat és que els pares, en eixa etapa, també feu un paper ben important.

  9. Retroenllaç: Més il·lusions amb més canvis d’etapa | maisseblog

  10. Unes paraules molt boniques i sinceres, m’ han emocionat molt!!!
    En un futur pròxim també canviaré d’ estat, ja teu contaré!!
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: