Tothom, per aquestes dates, s’anima a enumerar quins són els seus propòsits per a aquest nou any, que acaba de començar.
Realment, jo mai abans havia fet un llistat de propòsits per al nou any tal i com estic fent-ho ara, per escrit i de forma pública. En realitat ho faig, més que res, per començar a acomplir un d’aquells propòsits que es troba al meu llistat. Ja sé que pot sonar una mica complicat, però un poc més endavant ho entendreu millor.
El meu primer propòsit, i de fet, el més important, és aconseguir dedicar més temps a coses que necessite, com són: descansar i fer altres activitats que m’agraden. Si tenim clar que el temps no és una propietat ampliable ni modificable, ara mateix aquest propòsit és una mica difícil d’acomplir. Però almenys intentaré donar-li alguna solució o proposta viable des d’ara mateix.
El segon propòsit és escriure més a sovint. I podreu pensar: Escriure pel fet d’escriure, de publicar o compartir? No exactament. El fet d’escriure, per a mi, no significa això només. Per a mi, escriure és sinònim de gaudir, d’extraure pensaments i sentiments que tinc dins de mi. Sinònim de compartir idees, que necessiten sortir del cap, com a primera necessitat i, mentrestant surten i es col·loquen mitjançant lletres i paraules, formant paràgrafs, la ment va lliurant-se de pressió i de pes, i tot el cos comença a gaudir, en eixe just moment i, sobretot, el cor m’ho agraeix. Per eixa raó, jo no puc escriure quan vull, només puc escriure quan el meu cos i el meu cor l’indica al meu cap que en té la necessitat. Si alguna vegada he intentat escriure per escriure, sense eixa necessitat, no m’ha sortit res aprofitable.
I és per això, justament, que estic ara escrivint els meus propòsits. No és que siga un tema que m’apasione, parlar dels propòsits. Però el més important quan escrius no és el tema. El fet més important d’escriure és que les idees i els sentiments que surten de tu siguen sincers i reals, intensos i directes i que, al compartir-los, puguen aportar alguna cosa al lector, almenys, si és possible, com a mitjà d’entreteniment.
Però clar, aquest segon propòsit no seria possible si no em proposara un altre que m’ajudarà, en gran part, a aconseguir el segon. El tercer propòsit és llegir almenys tant com ho he fet al 2012. O millor dit, tindre la sort de trobar llibres que m’apasionen com els que he pogut llegir aquest any passat. I, a més a més, m’animen a escriure. Que m’apassionen, no perquè desperten en mi noves passions ni ganes de canviar la meua vida, ni entretindre’m en fantasíes impossibles. Eixe no és el tipus de llibres que a mi m’agraden. Vos ho explicaré per si em podeu, des d’ací, recomanar-me’n algun, sabent quin tipus de llibre estic buscant.
A mi m’agraden els llibres ben escrits. Amb riquesa de vocabulari. Amb explicacions clares i directes, sense massa adornaments ni floritures. Siga com siga, però anant al grà, vull dir. M’agraden els llibres dels que puc traure alguna cosa que aplicar a la meua vida, però no per canviar-la o desitjar una altra que no és la nostra, sinó per poder valorar el que tinc, el que realment sóc. Sobretot, m’agraden aquells on l’autor o l’autora és capaç d’emetre i transmetre tots els seus sentits. Coneixeu algun que puga complir amb eixes característiques? De segur que sí, animeu-vos a recomanar-me algun…
I, per acabar, la resta de propòsits del meu llistat són propòsits privats, que lògicament no faré públics però, que algun dia, si els puc aconseguir, de segur que ho notareu en el meu estat d`ànim i a les meues publicacions.
Vos desitge, amics, per a aquest 2013 que pugueu acomplir tots els vostres propòsits, i com diu la cançó i jo vos propose… anem junts?
maisseblog 
Comença el món groc. Jo pense que t’agradarà molt i com has dit és per a valorar el que tenim. Ja em contaras perque segur que escrius sobre ell 😉
Ja he començat i vaig quasi per la meitat. Quan més avance més m’agrada però reconec que és un llibre que de primeres has d’obligar-te a llegir, la base del tema és molt dura, i crec que per a qui és pare/mare més encara. Ja vos contaré què em pareix.
Gràcies, Maria, per comentar i per deixar-me els llibres. 😉
Hola Mª Jose acabe de llegirme Déjame que te cuente, de Jorge Bucay i m’agradat molt i les historietes que conta en ell fan molt que pensar. Una besaeta.
Muy buenos propósitos! Leer y escribir son también dos de mis grandes pasiones. Como dices, muchas veces apetece ponerse a escribir y dejar que las ideas vayan saliendo. Anoche mismo empecé a escribir un post en mi blog que no sabía cómo acabaría. Simplemente quería dejar salir los pensamientos que tenía en ese momento en mi cabeza. Parece que no, pero relaja y uno se queda muy bien habiendo plasmado las ideas aunque sea en un post.
Respecto a los libros, ahora mismo no se me ocurre qué recomendarte. Pensaré a ver si doy con algo especial. ¿Alguna pista más de qué tipo de libros quisieras leer?
Gracias, Miriam!
Creo que no hacen falta pistas, cualquier libro que te haya emocionado creo que me servirá. 🙂
Gràcies, Mila!
Ara mateix jo també estic llegint El mundo Amarillo, molt interesant ja canviarem impresions.
Un beset.
És curtet i podia haver-lo acabat ja però vaig a poc a poc.
Parlem a l’acabar per veure les nostres opinions.
Gràcies, Mila!