maisseblog

Quina situació… més estranya!

Quina situació!

Quina situació més estranya! Un fum de sensacions a l’interior del meu cap que quasi m’esclata. Tres hores seguides de pensaments en silenci. I just, en este mateix instant, me n’adone que podia estar plasmant, com ho estic fent ja, tot això a un full de paper. Dues hores repartint fulls en blanc i no pensar en utilizar-ne un, per al meu ús propi.

La situació és la que ara vos descric. Em trobe enmig de 15 persones, amb les quals estic compartint un espai d’uns 40 metres quadrats durant 3 hores. Regna el silenci. De tant en tant, es poden sentir respiracions llargues, com per a agafar forces, fins que algú em fa alguna pregunta o em demana un full més.

L’examen és llarg. Més d’un alumne m’ha fet eixe comentari, amb la mirada, després de demanar-me uns quants fulls més. Em miren com si jo fóra la culpable d’eixe fet. Sóc conscient que realment ho sóc, si es trata de buscar culpables.

Jo, com sempre faig, intente posar-me en situació, pense en primera persona com si jo fóra ells. Em preocupe per si no s’entén bé l’enunciat, si no l’interpreten adequadament o no els sortiran les idees correctes a temps. Convisc amb eixa situació en silenci.

És el seu problema, ho sé. No és el meu. Per molt que vullga posar-me en la seua pell, ara ja és impossible. No puc fer massa més.

Això em fa recordar quan justament jo estava en la mateixa situació que ells, uns quants anys enrrere. Recorde quan, fent exàmens, intentava gaudir al màxim cada minut i cada segon d’un examen, i ho aconseguia realment. Ja sé que costa d’entendre, però el truc consisteix en agafar eixe fet amb il·lusió. El fet de fer un examen i viure el present. M’agrada recordar-los esta anècdota, encara que el primer que pensen és que no sóc normal.

Però tornem a l’ambient de l’aula amb l’alumnat. No és un grup típic d’un institut de Secundària. És el primer examen que propose a l’alumnat d’estes característiques. Fins i tot, si quan he impartit cursos a docents, companys meus, la situació ha estat un poc estranya i diferent, quan faig classe a gent adulta que, a més a més, a alguns els he tractat en altres àmbits, la situació resulta realment diferent i anecdòtica.

Les seues expressions són un poema. La seua concentració, extrema. El seu compromís, màxim. La seua seriositat… la seua seriositat i educació és la millor qualitat que podria destacar. Quina meravella! Pensava que mai seria possible fer exàmens així. Hui s’han trencat tots els meus esquemes fins el moment.

Ara resta veure quins seran els resultats. El meu desig és que siguen bons. Voldria que els resultats reflectiren el que han aprés i practicat. Perquè un examen no és més que l’afirmació del coneixement i l’entrenament i l’aprenentatge de la nostra ment.

Anuncis
This entry was published on 12 de Desembre de 2012 at 12:01 AM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Quina situació… més estranya!

  1. Recordo una professora de llatí que ens deixava utilitzar el llibre de text a l’hora de fer l’exàmen. Tot i així qui no havia estudiat suspenia. Cosa normal, ja que si no et miraves el llibre, com podies buscar la resposta? ^0^
    No és gens fàcil ser alumne ni tampoc ho és ser professor.
    Referent al que dius que l’exàmen és l’afirmació del coneixement, etc, etc…Li afegiria el matís de l’afirmació, a voltes, del saber copiar i la mestria de les “xuletes”. Somric.

  2. A este examen en concret, una xulla no haguera servit de molt. Però en altres casos, potser.
    Moltes gràcies, Pilar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: