maisseblog

Crònica d’un viatge. L’inici.

Crònica d’un viatge

Em trobe disposada a fer una crònica d’este viatge tan esperat i tan gaudit. Intentaré donar-vos una visió d’estos dies des de la crònica de les sensacions, com a mi m’agrada. Les idees les vaig escriure cada dia, a un quadern de rutes, per no oblidar les sensacions diàries. Com a resum inicial, diré que ha estat un viatge amb molt bona companyia, amb molt bon temps, a un lloc de somni adornat per la tardor amb tot el seu encant màgic.

Inici del viatge

Fa tant que no viatgem que no recordem massa bé com és de pesat o d’agradable pot arribar a ser un viatge de vàries hores en cotxe.

Comencem a relaxar la ment de la feina. Pareix quasi increïble, però no és tan difícil poder-ho fer. És més, és ben fàcil. Simplement, l’única cosa que s’ha de fer és no pensar en les obligacions. Deixar de pensar en la planificació del dia a dia, en què faré hui, què he de fer la propera hora o què faré els següents deu minuts.

L’única cosa que pensarem serà com passarem les properes quatre hores que dura el viatge fins al nostre destí. Gaudirem del paissatge i del dia que fa, que segons totes les previsions, potser passe tot el dia plovent.

De camí, almenys, no plou. El cel és fantàstic, es troba ple de núvols blancs sobre fons blau clar. Un blau de pura innocència. Els núvols formen dibuixos i formes que animen a fer-nos somiar i a imaginar altres móns. També divisem al fons núvols més grisos que amenacen pluja però no de forma immediata. Almenys l’oratge ens donarà una oportunitat per poder gaudir del viatge i del paissatge.

Si al paissatge li afegim una melodia relaxant amb la nostra música que sempre ens acompanya, tot el conjunt fa que puguem dir: Açò és meravellós!

Entrem a la província de Guadalajara, prop del final del camí, i ja comença a ploure, només unes gotes, per netejar una mica els parabrises. Pareix que, fins i tot, el cel ens dóna la seua benvinguda.

Una vegada allotjats al nostre destí, Peralejos de las Truchas, un poble de conte de fades totalment recomanat, ens inunda una raresa per tot el cos, ens falta la feina, ens falta la tensió, ens falten coser per fer. Però, a poc a poc, i al dia següent, eixa raresa es convertirà en plaer, només comencem a recórrer eixes rutes que amb tanta il·lusió hem planificat.

Continuarà…

Anuncis
This entry was published on 14 de Novembre de 2012 at 7:24 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, música, music, Sentiments, sentits, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: