maisseblog

Crònica del dia després

Per fi ha arribat el dia després, eixe dia tan desitjat. Tots els nervis, tots els dubtes, tot l’estat de tensió i ganes que arribara el moment, ja ha passat. No podria mesurar si l’emoció del dia després és igual o major a l’emoció del dia d’abans. Podria dir que, simplement, és diferent. Si fórem capaços de mesurar les emocions i la satisfacció amb un pes, segurament el dia després el meu pes es dispararia de tal forma que eixiria volant.

Ja em trobe en disposició de contar-vos com ha estat el primer dia de classe amb tres classes diferents d’alumnat. Tres grups ben diferents en edats, en temari, en exigència i en disposició. Però també puc dir-vos que amb tots tres he posat els mateixos ingredients: un cabàs ben carregat d’il·lusió, d’espectatives i, sobretot, de ganes de poder gaudir al màxim eixe moment, eixos instants on comença la funció i, per fi, em trobe dirigint l’orquestra, amb el retolador com a batuta i l’aula com a teatre.

Tota la preparació prèvia a eixa primera sessió d’un curs es fa necessària, dies previs a la classe. Sense la preparació i planificació d’una sessió de classe em trobe clarament sense recursos. És tan important la preparació que, encara que puga tardar el triple d’hores en preparar una classe que en impartir-la, si aquesta està ben planificada, l’única cosa que queda després és gaudir, gaudir del moment, en el que transmetes tot el que has preparat, tot el que duus dins, tot el que has de dir.

Jo, encara que vos estranye o no ho cregueu, sempre gaudeisc. Sempre, creieu-ho, perquè és de veres. Als companys de professió els anime a que puguen viure l’experiència, perquè és realment única. Almenys, jo així la visc. Segurament, molts d’aquells que viuen deprimits és perquè encara no l’han poguda gaudir. Eixe moment en el qual no has de preocupar-te per res, ja que està tot planificat i les coses i els esdeveniments aniran rodats. Només queda gaudir de la resposta de l’alumnat, de com reaccionaran, de les mirades que faran, de les seues expressions, d’eixa química que es fa única entre alumne i professor. Eixa química que és única perquè mai es repeteix i en cada grup és diferent.

I és exactament eixa química la que et fa pensar que ha valgut la pena l’esforç, ha valgut la pena les hores, les nits sense dormir, només pensant en el que faré i com ho planificaré. Tot això val realment la pena, perquè gaudir cada moment és el que realment ens dóna la felicitat.

Per això, hui em trobe satisfeta. Perquè amb els tres grups ha hagut química, hi haurà complicitat i les seues expressions de cada dia em donaran energia per seguir esforçant-me per a seguir gaudint. I així, com vos he contat, esta és la meua professió, realment fascinant.

Advertisements
This entry was published on 1 d'Octubre de 2012 at 7:08 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, Sentiments, Valors, vida and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Crònica del dia després

  1. Feu una tasca molt difícil. A més, a més, hi ha docents que sabeu fer màgia i enderrocar murs.

  2. Moltes gràcies, Pilar.
    Pel teu comentari i per seguir-me. Em fa molta il·lusió.
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: