maisseblog

Crònica del dia d’abans…

Encara no sabeu de quin tema vaig a parlar-vos i podria ser la crònica de qualsevol cosa. Pensareu que parle d’alguna cosa que ja ha passat. Realment no ha passat, passarà demà. Però quina cosa passarà demà? Què serà allò tan important com per a fer una crònica del dia d’abans, contar-ho hui i no poder esperar que passe?

Doncs sí, és ben important, i des de fa ja anys, el primer dia de curs amb l’alumnat és realment una experiència màgica per a mi. Siga com siga, i els alumnes siguen xiquets, o adolescents o adults. Eixe moment és realment màgic. És màgic el dia d’abans i és màgic el moment de després, ja que són dos moments i dues sensacions tan diferents, que pel seu contrast, ja ho fan interessant, almenys de viure. Sempre hi ha un abans i un després d’eixe primer dia.

I hui em trobe en el dia d’abans, intentant contar-vos què és el que sent. Demà coneixeré l’alumnat que m’acompanyarà durant tot un curs. Encara no sé qui són, quina disposició tindran, com entraran a l’aula, amb quines ganes. Com treballaran com a grup, si estaran atents a classe, si faran cas de les indicacions i explicacions. Si seran molt xarradors. Espere que siga un bon grup. Per què he de pensar que no?

Ja fa 15 anys que tinc alumnes i impartixc classes, i no deixe d’experimentar la mateixa il·lusió pel primer dia de curs. Són eixos nervis que després dels anys i l’experiència no desapareixen i sé que són necessaris per sentir que el que estic fent és realment important. Crec que si un dia no sentira eixos nervis i eixa emoció, voldria dir que alguna cosa va malament, que alguna cosa dins del meu ser no està funcionant bé.

I una de les primeres coses que els preguntaré, serà molt d’esforç estaran disposats a fer durant este curs. Espere que, de forma sincera, em conten de quina quantitat exacta estem parlant. Serà com posar totes les cartes damunt de la taula. No sé ben bé si el primer dia pot ser determinant o pot ajudar a què la seua disposició, interés, atenció i motivació durant el curs siga d’una manera o d’una altra. Jo intentaré que així siga i que puguen començar amb bon peu, almenys amb la motivació que, com a tutora, els intentaré transmetre.

M’agradaria descriure-vos el que significa per a mi eixe moment de començar, però m’és difícil. És realment especial tindre al públic esperant la teua actuació. No és un teatre ni ells són públic ni nosaltres som actors. Tot i així, si jo estiguera en la situació d’ells, estaria espectant per veure què i com seria el moment. Com una xiqueta amb sabates noves.

El moment en què comença la funció, cada curs, cada any, cada grup, és un moment realment únic. I també pense que és realment decisiu per a la resta de curs.

Hui no puc dir-vos res més, perquè no puc saber què passarà demà ni tampoc puc desvelar què passarà pel meu cap, ja que cada vegada és diferent. Demà vos ho contaré. Si vos abelleix saber-ho, ací estaré.

Anuncis
This entry was published on 26 de Setembre de 2012 at 12:14 AM. It’s filed under "bons moments", "la vida és bella", flors, fotos, Sentiments, sentits, Valors, vida and tagged , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

4 thoughts on “Crònica del dia d’abans…

  1. Et desitge molta sort 😉

  2. Moltes gràcies, Elena! Molta sort a tu també! 🙂

  3. Carmen Bueno on said:

    Me ha encantado.
    Un besazo, Carmen

  4. Moltes gràcies, Carmen! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: