maisseblog

3, 2, 1… Enlaire’m!

Per fi, després d’unes setmanes molt intenses, tinc una estoneta per contar-vos com ha anat la tornada al treball i quines són les sensacions amb les que em trobe, ara que estem a punt de començar un nou curs.

Ser professora no és una tasca tan fàcil com alguns pensen. Sí, tenim moltes vacances, que es redueixen a poc, almenys en el meu cas. Sobretot, si he dedicat bona part de les meues vacances a preparar material personalitzat per a l’alumnat, de mòduls i temaris nous. Si, a més a més, el meu departament assumeix la important tasca de preparar totes les aules informàtiques del centre, que són unes quantes, i hem passat el juliol començant aquesta tasca, i ara hem seguit, des de principi del setembre. I, a més a més, també hauré d’impartir les meues classes i hauré de centrar-me quasi totalment en això, com a tutora, només comence el curs.

Quan arribem de nou a començar el curs, després del temps de descans sense alumnes, durant les vacances, ja ens trobem preparats per a agafar el curs amb il·lusió, amb moltes ganes de preparar els nou alumnat el millor que puguem, ja que, quan acaben, hauran d’estar molt ben preparats per al món laboral i això és una gran responsabilitat.

Ser professora, per a mi, és part de la meua vida. És el meu treball, però sense ell no podria afegir una de les peces necessàries per a viure. Té molts moments emocionants i d’altres molt durs, però com sempre, pensaré em quedar-me amb els bons. Moltes vegades no coneixes l’alumnat, ja que són nous. No saps com reaccionaran com a grup, no saps com reaccionaran individualment a l’exigència del professorat o com encaixaran el repte de l’estudi i l’esforç diari. Per a un docent, el primer dia de classe és únic i quasi màgic, però com que encara no ha començat este curs i no conec els meus futurs alumnes, encara no puc parlar d’això. Eixe moment ja vindrà i el comentaré més endavant, un altre dia. Hui parlaré de companys i de treball en equip.

Tots els anys, en la meua feina, canvien moltes coses. Potser canviem de responsabilitats. Segurament canviarem de companys. Enguany, com a tots els centres, hi ha molt de canvi i han arribat al centre companys de molts llocs diferents, amb diverses situacions. Al nostre departament som 17 professors, dels quals, 9 són nous este curs.

Tots els treballs d’equip requereixen una bona coordinació. Per suposat, en el nostre cas, és totalment necessària. És una mica difícil poder coordinar-se la primera setmana amb persones amb qui encara no has compartit res, que no coneixes, i tampoc et coneixen. Però la feina està ahí, es fa necessària. Cadascú és diferent, perquè tots no som iguals ni tenim el mateix caràcter ni la mateixa forma de treballar. Ara és quan ha començat un nou procés d’enteniment, per part de tots, fruit de la pròpia supervivència, eixe voler estar bé que, tots, en una mesura o una altra, estem buscant.

Hi haurà situacions difícils, com tots els anys. Però he aprés que no val la pena fixar-s’hi  i sí gaudir de les bones. Els bons moments, les persones tòniques, aquelles persones candidates a ser perles, que es creuaran al nostre camí, com relatava l’Albert Espinosa al seu llibre, és tot el que hauríem de buscar.

Compartir moments, viure situacions extremes o compartir l’estrés, farà que en uns dies passem de ser perfectes desconeguts a ser nous companys, coneixent amb detall en qui podrem realment confiar i qui passarà a ser part del nostre equip efectiu durant tot un curs.

Aprofitaré esta entrada per animar els nous companys, ja que molts d’ells vénen de lluny i alguns estaran este curs més lluny de les seues famílies. Els diré que ja són benvinguts i que, de segur, que molt prompte serem un gran equip. Espere que saber això els faça viure este curs d’una forma més amena.

Vos desitge, amics, que tingueu tots un bon començament de curs, com a pares, com a mestres, professors o com a alumnes! I vull recordar que també quasi tots els ciutadans formem part del sistema educatiu i hauríem d’estar units per tal de defendre’l com es mereix.

Anuncis
This entry was published on 12 de Setembre de 2012 at 7:25 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", Bokeh, fotos, música, music, Valors, vida and tagged , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: