maisseblog

Els estiuejants, la ciutat i el camp

Alts, baixos, flacs, grossos, anglesos, russos, espanyols, francesos, amb parella, amb xiquets, adolescents, rossos, bruns, amb diners i sense ells, tots de vacances, i tots fent soroll. El veïnat que estiueja per esta zona és així, siga del país que siga, tinga l’edat que tinga i estiuege el temps que estiuege.

La diferència entre estar de vacances a la teua casa i de vacances fora, a una casa de lloguer, es basa principalment en tres fets. El primer, que els estiuejants no s’adonen de si fan o no soroll, com que no estan on realment viuen, no coneixen ni volen conéixer a qui viu al costat, i què els importa a ells si molesten o no. El segon fet és que com que no és sa casa, tampoc posen cura a l’hora de netejar-la ni arreplegar-la, i al final de l’estada allò pareix més bé un contenidor de brossa que una casa per estiuejar. I quan tu, que estàs vivint (que no estiuejant) a la casa del costat, estàs netejant i fent feina, més bé pareix que eres un personatge estrany perquè estàs de vacances i a l’estiu, i et trobes netejant la casa, o posant llavadores… El tercer fet és que, com que estan de vacances i només han dut la roba necessària per estar molts dies dins d’una única maleta, no caldrà tampoc llavar-la ni estendre-la ni planxar-la, ja que si considerem, que amb la crisi, no surten de casa i l’única roba que porten és el bikini o el banyador, per a què dur més d’una maleta? En estos temps, la gran despesa la fan en papes, tabac i cervesa, i així, a deixar passar els dies al sol, a la vora de la piscina.

Lluny queden els dies de turisme de qualitat, on els turistes només utilitzaven l’estada per dormir. Sortien prompte de casa, anaven d’excursió, un dia a la platja, un altre a un parc d’atraccions, ja que per la zona, en tenim un per a cada dia de la setmana. I abans, de matí, de vesprada i de nit, no xapaven la casa si no era per descansar una mica. Ara és tot al contrari. No surten de casa ni per estirar les cames. I estan de vacances!

El meu poble a l’estiu és quasi inhabitable, per la calor, per la gent, pel tràfic, pels sorolls, per la contaminació de l’ambient. Per totes eixes raons, ja fa anys que a l’estiu no hi visc. Per contra, a mi m’encanta el meu poble a l’hivern, i l’enyore si no puc passejar al vespre a la vora de la platja veient pondre´s el sol i gaudint quan veig com baixa la llum del sol per damunt de l’Illa i acarona cadascun dels gratacels fins que desapareix per davall del més baixet d’ells i s’amaga de colp. És tot un espectacle. A l’hivern no has de pagar entrada ni reservar lloc per veure-ho, i a més a més, és poca la gent que ho veu i que ho valora. De tant en tant, m’agrada perdre’m i veure l’espectacle. Crec que hauria de fer-ho més sovint.

L’única cosa que em falta, quan no estic a Benidorm, és veure l’Illa, una vegada al dia, però ja he pensat el que faré per substituir-la, almenys per unes hores, fins que la torne a veure en directe.

Uns quilòmetres més amunt, a l’estiu, i també a l’hivern, tenim la mar a prop i a la vista quan mirem cap avall, el Puig Campana només mirem cap amunt, un bosc a uns 100 metres on sentim la natura i quan volem sentir-la a prop, estem en un minut. I clar, ni punt de comparació, ja que ací substituïm els soroll dels cotxes per la música dels pardalets. Veure cada dia al matí un amanéixer gaudint de la sortida del sol per la mar, és el millor regal que, una vegada treballant, a l’hivern, et pots trobar.

I clar, quan de sobte, com estos dies, sense més ni més, apareixen uns nous llogaters a la casa del costat, que et trenquen la teua rutina normal amb sorolls inesperats, i et modifiquen les hores de descans, treball i son, et queixaries… però aguantes. Gràcies que seran només una o dues setmanes i que prompte acabarà la gran festa per la nit o la xillaissa de tot el dia i hui ja hem pogut, de moment, tornar de nou a la tranquil·litat, ja se n’han anat. Mai hauria imaginat que amb tot el soroll que han fet tots els dies durant tot el dia, se n’hagen anat amb tant de silenci, quasi quasi sense adonar-nos-en. Segurament perquè amb una única maleta per tots ha estat ràpid arreplegar. I això ens recorda que encara estem de vacances. I ens queden dues setmanes, que com diu el meu fill Josep, hem d’aprofitar al màxim!!

I està clar que tot no ho podem tindre, però, ja que tinc nous quaderns per prendre notes, hauré de fer un llistat de les coses que necessite a la meua ment i als meus sentits, per tal de poder gaudir-les cada dia i que no em falten, per estar a gust i poder gaudir dels grans moments que cada dia ens puguem regalar.

Que passeu una molt bona setmana, amics!

Advertisements
This entry was published on 20 d'Agost de 2012 at 5:33 PM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, sentits, summer, Valors, vida and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: