maisseblog

Quan executar… no significa matar

Hui el meu fill gran ha deduït que sóc una asassina en sèrie, de veres que m’ho ha dit i, a més a més, segons la seua explicació, tenia, fins i tot, raó. Però això, vos ho explicaré més avall. Primer vos contaré per què m’he decidit a escriure a estes hores de la nit, ja que encara que ho publicaré al matí, ara mateix és vora la mitja nit, exactament són les 11:16h PM.

La raó per la qual m’he decidit a escriure era per contar-vos que ahir quasi vaig estar a punt d’acabar-me el llibre que vaig començar a llegir, però vaig haver d’esforçar-me molt per tal de no acabar-lo en un dia tot sencer. La veritat és que la forma d’escriure de l’autor em va paréixer tant fascinant que no sabia si arribaria a perdre’m, per la barreja d’històries que contava, però que realment, més que avorrir, entretenien i no em deixaven parar de llegir. També somniava si algun dia jo seria capaç d’escriure així de bé com ho fa l’autor en aquest llibre, cosa ben difícil. Almenys ho desitjava. La seua forma de canviar d’història i retornar amb la història anterior i d’enllaçar un tema amb un altre, era tan increïble, que em pareixia, fins i tot, màgica. Crec que, en part, per això m’atrau tant este llibre i la forma d’escriure de l’Albert, el seu autor.

I ara que jo també he estat barrejant històries, i quasi vos heu perdut, seguiré contant una anècdota que hui mateix m’ha fet recordar de nou al meu iaio. Ara, quan la calor agobia tant, imagineu el moment en què ens trobem tots junts en familia al sofà fent la migjornada, i Josep, el meu fill xicotet, a qui li agrada molt tocar carneta, es col·loca molt molt a prop de mi, literalment damunt. Clar, i jo m’he adonat que ara actue igual que ho feia el meu iaio. Jo tenia la mateixa edat que ara té el meu fill i quan jo em posava molt a prop d’ell, cosa que m’encantava, ell em deia: Llevat de damunt! Que estàs molt a prop i fa molta calor! Exactament, el que li dic jo ara al meu fill. I ho dic inevitablement, amb la ràbia que em feia a mi que el meu iaio m’ho diguera… I és que quan ens fem majors ni tenim tanta sensibilitat pels moments especials ni tampoc tanta imaginació.

I parlant d’imaginació, la que té Adrià, que com vos deia ha deduït que sóc una assassina en sèrie. Resulta que per avançar feina, ara a l’estiu que tinc més temps, com este curs donaré un mòdul, nou per a mi, de programació, no pare de fer apunts i planificar activitats, això sí, amb molta il·lusió. I clar, en moltes de les activitats que propose, l’alumnat ha d’escriure un programa, compilar-lo (comprovar si hi ha errors) per tal de fer-lo funcionar seguidament. Els informàtics utilitzem el verb executar per fer funcionar un programa, verb traduït del verb run de l’anglés, que vol dir córrer. Podem dir executar o fer córrer un programa, encara que a mi em sembla que executar és el millor verb per descriure eixa acció.

Ja feia dies que Adrià em preguntava, sense jo saber per què, quan m’observava treballar i llegia el que escrivia, si executar era el mateix que matar. I clar, eixes preguntes en un xiquet no m’agraden, i sempre intentava desviar el tema. Això sí, els xiquets són més valents que nosaltres i no tenen por a parlar de qualsevol cosa en qualsevol moment. A més a més, Adrià és molt bromista i s’ho pren tot a risa, i seguint la risa em diu: Doncs mamà, he descobert que eres una assassina en sèrie, perquè no pares d’executar programes. I m’ha fet riure. M’ha fet treure un gran somriure entre tant de programa i de tanta pràctica, pensant en el que acabava d’aconseguir. Havia fet un joc de paraules, amb una facilitat i una imaginació grandíssimes.

I per suposat, no hi ha res millor que acabar escrivint, un dia en el qual et descriuen com una assassina en sèrie i t’ho prens a risa, i a més a més, l’empleat de l’empresa de missatgeria que et porta un paquet es confundeix i en compte de dir el teu nom pregunta: És vosté l’Address details?, confundint l’encapçalament de l’adreça del paquet que va a donar-te amb el nom del receptor. En eixe moment, no saps si plorar o riure, pensant que hi ha més gent que no controla idiomes que la que pensem… O si no, dieu-me vosaltres com contestar a eixa pregunta sense dir cap grosseria? Per això justament no li he dit res i li he contestat amb el meu nom.

Estic contenta, perquè hui he trobat motius per riure sense buscar-los, situacions gracioses afrontades de sobte. I això em recorda que cada dia, com diu l’Albert, ens esperen moltes novetats, encara que no sortim de casa. Però pense que el més important és esperar-les i estar obert a rebre-les, atentament i sense pressa, calmadament i a l’espera.

Bona nit i … bon dia, amics!

Advertisements
This entry was published on 17 d'Agost de 2012 at 9:15 AM. It’s filed under "bons moments", "El que no mata, fotos, paraules, Sentiments, Valors, vida and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Quan executar… no significa matar

  1. Hem de tenir molta cura amb els mots que triem. Et poden condemnar o desdibuixar. ^0^

  2. Gràcies, Pilar, per seguir-me!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: