maisseblog

Les oportunitats i la bona sort

Pots escoltar Vull somiar el demà de Lluís Llach, mentrestant estàs llegint:

Hi ha gent que es passa tota la vida somiant i esperant a tindre bona sort. El que fan és simplement confiar en què la sort els caurà de cara algun dia, però sense fer cap esforç per aconseguir-la.

Ja fa temps que tinc clar que la sort ni cau ni ve de sobte quan l’esperem sense fer res. La bona sort has de somiar-la, però també has d’anar a buscar-la i has d’aprofitar cadascuna de les oportunitats que desfilen davant de tu, al llarg de la teua vida.

Eixes oportunitats que, moltes vegades, deixem passar de llarg, ni les veiem, ni ens fixem en elles. No ens adonem que cada oportunitat ens podria donar part d’eixa sort que tan desitjadament estem buscant. Qualsevol de les oportunitats que es creuen en el nostre camí, podrien ser bones oportunitats per millorar la nostra vida.

Parlant d’oportunitats i parlant de la bona sort, em ve al cap directament la meua pròpia experiència i, sobretot, com es veu des de fora per la resta de la gent. Què passa, doncs, quan algú que, aparentment, ha tingut bona sort, i ara té una feina estable i ha aconseguit tindre la sort suficient per a ser feliç? Com ho veu la resta de la gent?

En la meua vida d’estudiant, que encara es troba en marxa, com tots els estudiants, he hagut de fer molts esforços i sacrificis. Quan altres podien gaudir de vacances o de l’estiu, feia el sacrifici de quedar-me estudiant, perquè el meu cap em deia que valdria la pena. En eixe moment, potser que els coneguts, que no els amics, em criticaren: Vaja desaborida! Tot el temps estudiant! Estàs més blanca que la paret! Potser que no entengueren quin era el propòsit final, costós d’aconseguir, però finalment real.

Ells també esperaven, segurament, que els arribara la sort, però clar, sense massa esforç, sense cap sacrifici. I clar, així mai no arribarien a tindre bones oportunitats.

Més tard, quan ja era mare i tenia un treball, criava els meus fills, treballava i també estudiava. Això ja era un gran sacrifici, amb el suport i recolçament de la meua familia. Restava hores de platja i hores de descans, per tal de seguir sembrant les llavors necesàries, per a la bona sort i la recollida d’oportunitats.

Les oportunitats van arribar, amb el sacrifici, la constància i la perseverància, davant de la ignorància de molts. Eixes persones que ara critiquen als qui com jo, sóm funcionaris, per tindre una feina estable, ara cada vegada menys; amb un sou fixe, tirant a la baixa últimament; i amb unes llargues vacances, que molts dediquem a seguir buscant noves oportunitats. Eixes persones són aquelles que abans em miraven com si fóra una estranya, pel fet d’haver estudiat i haver apostat pel sacrifici del treball amb un objectiu clar. Ells, ara també em critiquen, perquè he pogut aconseguir eixa feina amb molta dignitat i, sobretot, amb un esforç que ells no han estat capaços de fer. Com si la nostra condició de funcionaris ens l’hagueren regalat o haguera estat el primer premi a la fira.

Amb esta reflexió, el meu objectiu és confirmar que la bona sort no existeix sense buscar-la. S’ha de lluitar molt per aconseguir-la i sobretot, una vegada aconseguida, s’ha de gaudir al màxim tota la vida. Això sí, afegint el proper objectiu per obtindre més oportunitats, que de segur es troben darrere de qualsevol racó.

Que passeu un bon diumenge, amics!

Ah! I no deixeu de buscar oportunitats cada dia.

Advertisements
This entry was published on 12 d'Agost de 2012 at 10:25 AM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", Paissatges, Sentiments, somni, sueño, Valors, vida and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

6 thoughts on “Les oportunitats i la bona sort

  1. La teua reflexió és correcta però és discutible. Pensem en els atletes que ara participen en el Jocs Olímpics. Tots els qui han perdut és per què no s’han preparat? Segur que s’han preparat però ha resultat que no ha estat suficient perquè n’ha hagut un altre que ha estat millor preparat o amb condicions físiques millor. La veritat és que tot és relatiu.

  2. De veres creus que no guanyar una medalla és haver perdut? Jo no ho crec, ja que segurament anar a les olimpiades ja haurà estat per a ells una gran oportunitat i una gran sort.
    En eixe cas concret, pense que tots els que han realitzat l’esforç hauran tingut una recompensa suficientment important per tal de que els done oportunitats. Pense que la bona sort no és sinònim d’accedir al màxim premi. La sort no hauria de significar el màxim premi, però com tu dius, tot és relatiu i depén de qui ho estiga observant i el seu punt de vista.
    Crec a la vida hem de saber valorar també tots els èxits, que per petits que siguen, sempre ens han de saber a mel i hem de saber gaudir-los.
    Gràcies per la teua aportació! 🙂

  3. Pere Lozano on said:

    Tota activitat comporta una part d’esforç i una altra de sort, el percentatge de les quals es sempre variable. En el meu cas personal, jo em vaig esforçar molt a aprovar la meua oposició, però reconec que la sort va influir en alguns detalls.Que hauria passat si la defensa de la meua programació s’hagues produït a les dos de la vesprada i no a primera hora del matí, amb el tribunal i jo sense cansancis acumulats? Que nota hauria tret si no haguera eixit el tema que millor em sabia de tots? No vaig aprovar gràcies a la sort, però es va produïr la suma de la sort mes l’esforç personal i fica-li el percentatge que vullgues.

  4. Indubtablement que la sort afecta en un percentatge, però també està clar que eixa sort la vas buscar, ja que si no hagueres estat valent de presentar-te i no t’hagueres esforçat, eixa sort no l’hagueres tingut. I això demostra que no hagueres aprovat només amb la sort, i que la sort es busca, i és el resultat de l’esforç any darrere any.
    Besadetes!

  5. Jo pense que la sort no es per el que la busca si no per el que l’encontra.

    • Però per a trobar-la, has de buscar-la. Estic convençuda que la sort no ve a buscar-te a tu sense buscar-la, almenys la bona sort. Si parlem d’altres tipus de sort com puga ser una sort material, per un premi, doncs potser sí, però eixa sort no és la sort a la que jo em refereisc com a la bona sort.
      Besadetes, Mila!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: