maisseblog

El putxero amb ceba i Richard Stallman

Al putxero jo li pose: tres creïlles, mitja dotzena de carlotes, un nap, una xirivia, un troç de porro, dos blanquets, una cuixa de pollastre, un troç de garreta, dos ossos de ternera, un os de porc i dues cebes mitjanetes. Un grapadet de sal i colorant, perquè no es quede sense color. Ah! I l’aigua que cobrixca. Ho deixe coent una hora i mitja a l’olla exprés. Després, amb el caldo faig arròs. Per als que estigueu repassant els ingredients i penseu que no heu llegit bé, sí, heu llegit bé, li pose cebes!!… dues mitjanetes.

Ma mare és una gran cuinera, li agrada molt cuinar, de fet, estaria tot el dia a la cuina, o com ella i la meua iaia diuen: a la “cocina”. Ho diuen castellanitzat, segurament per ser Benidorm un poble amb molt de turisme i a algun moment es deguen barrejar les llengües. Com totes les mares, però la meua més, és la millor cuinera del món. Fa qualsevol menjar amb un toc especial i de vegades envege no saber fer els plats típics del meu poble tan bé com els fa ella. Ma mare és tan bona cuinant menjars que jo mai he pogut provar a fer-los tan ben fets com ella, ja que, segons el seu paréixer, sempre els ha faltat alguna cosa, no fas bé açò, no fas bé allò altre.

La meua iaia, la mare de ma mare, també és una boníssima cuinera, fins el punt que entre elles també combaten per demostrar qui fa millor un menjar o un altre, d’eixos típics de Benidorm, com puga ser un arròs amb fesols, els bollos de farina de dacsa, una coca farcida o una coca a la calda. A mi em fa molta gràcia, perquè s’ho prenen molt seriosament, i si no ho féren així, no ho farien tant bé com ho fan ni tindria eixe sabor tan autèntic.

El dia que li vaig explicar a ma mare, com feia jo el putxero i li vaig dir que el toc especial del seu sabor li’l donava la ceba, em va fer una gran reprimenda. Quina barbaritat! Com pots posar-li ceba al putxero! De fet, de segur que teniu alguna bona cuinera, de les d’abans, al costat, i proveu a preguntar què passaria si li posàrem ceba al putxero i, amb total seguretat, contestaria el mateix. Veges tu, com si fóra una prohibició completa. Jo no entenc per què no puc posar al menjar els ingredients que vullga. Total, la ceba és verdura, i la verdura li dóna sabor, i a més a més, vos dic jo que no desdiu i és que, per a més detalls, és l’ingredient que borda la meua recepta.

Parlant de receptes, em ve al cap la definició de programari lliure que fa Richard Stallman, un dels fundadors del programari lliure, quan fa la similitud amb el programari lliure i les receptes de cuina. Richard justifica la ventaja més gran de tot el que és lliure, justament explicant el fet que una recepta pot variar-se i cadascú la fa al seu gust. A més a més, això és bo, perquè cadascú li posa el seu toc a les seues receptes i això les fa especials. Com jo, quan pose ceba al putxero, doncs és el mateix…

Segur que cadascú de vosaltres recorda aquell sabor i olor d’algun menjar de quan ereu xiquets. Jo concretament recorde el got de llet que per berenar em feia la meua iaia, que no sé ben bé què duia, que amb eixe sabor i olor barrejat amb el got de llet i civada que es feia el meu iaio, eren quasi celestials, si afegim la cançoneta que em cantava perquè me’l beguera que era: Al ball del punxonet…. seguidet, seguidet, seguidet!! Recordant esta cançó encara hui recorde el sabor i l’olor d’eixos berenars tan especials.

De segur que els meus xiquets quan siguen grans també recordaran el putxero amb ceba de sa mare amb eixe sabor i olors característics. Per molt que ma mare i la meua iaia em funyen dient-me que la ceba no es posa al putxero, els meus fills, com tots els fills, m’alaben, i em diuen que està boníssim i que és el millor putxero del món. A més a més, la teoria dels meus fills perquè els menjars estiguen bons és que estan fets amb molt de carinyo i clar, eixe ingredient, sempre el pose, al putxero i a qualsevol altra recepta. I jo, amb això que em diuen els meus fills, en tinc prou.

Vos deixe, que vaig a provar el putxero…

Anuncis
This entry was published on 23 de Juliol de 2012 at 7:52 PM. It’s filed under "sense veu", fotos, sentits, Valors, vida and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: