maisseblog

Setmana de sensacions

He pensat que, per seguir un ordre en l’escriptura al bloc, començaré esta setmana contant sensacions que m’ocorren cada dia. Detalls a destacar. Moments realment especials. Coses que no vull oblidar i, per eixe motiu, escric i compartisc.

Hui, que serà la primera, us contaré un moment que fa dos dies, per a mi, va ser realment especial. Ens trobàvem acabant de sopar, en familia, justament en el moment que dediquem cada dia a la nit, amb els xiquets, quan ells pugen al nostre braç, per idea i voluntat seua. Eixe moment especial en el qual ens parlem i mirem a prop, fem xarrades i rialles, besos i abraços…

Doncs, com ja estem de vacances, eixe moment va ser prou més relaxat. M’he adonat que quan et relaxes, escoltes millor, penses més profundament i gaudeixes amb més intensitat tot el que vius. És realment fascinant poder arribar a tindre eixa sensació. Si algú de vosaltres no ho ha sentit mai, us recomane fermament que ho féu, perquè és quasi inexplicable.

En eixe moment, tenia a Josep al braç. I com que estàvem xarrant, i, a més a més, ara té les ungles de le mans llargues, ja que ha aconseguit deixar de menjar-se-les, li vaig preguntar: Josep, com és que has aconseguit deixar de menjar-te les ungles? Abans de fer la pregunta no m’imaginava el que anava a contestar, és més, esperava que em sorprenguera, perquè les respostes dels xiquets sempre són sorprenents. I el que ell va contestar, que va ser ràpidament i sense dubtar-ho, va ser: M’ho vaig proposar i ho he aconseguit!. La seua resposta em va deixar bocabadada, apart de dir-li que això estava molt bé i, per suposat, que era justament així com ell deia, reforçant la seua idea.

El meu xiquet, amb tan sols 7 anys, em va fer reflexionar. Em va recordar que totes les persones, cosa que jo ja sabia, podem aprendre de tots, i que el coneixement és recursiu i ve i va, i roda, i que la vida és un aprenentatge successiu, d’uns a altres. Que els xiquets són com esponges, que diuen el que senten i són el viu reflex del que els seus pares i familiars els ensenyen. Em vaig veure reflectida en ell, en eixe mateix moment, perquè eixa resposta era com si fora meua!

Va ser un moment realment fascinant que m’agradaria no oblidar mai. A més a més, m’alegra molt el fet de que amb la seua edat pense així, perquè crec que així anem pel bon camí, i que el nostre futur dependrà de no perdre mai la il·lusió i la confiança en un mateix.

Que passeu un bon diumenge, amics!

Anuncis
This entry was published on 22 de Juliol de 2012 at 10:37 AM. It’s filed under "bons moments", "la música i els sentits", "la vida és bella", fotos, music, Sentiments, sentits, summer, Valors, vida and tagged , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Setmana de sensacions

  1. Has escrit un text preciós! Enhorabona!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: