maisseblog

Un altre fi de curs

Tots els anys ocorre la mateixa història. Esta època del curs sempre està marcada pel temps de comiats, de dir adéu o fins a prompte a persones amb les quals has pogut compartir el dia a dia durant quasi 10 mesos.

Només queda una setmana i començarem a acomiadar-nos d’aquells amb els qui hem compartit bons moments i no tan bons, però finalment, han estat moments importants per a tots. No sabem si amb molts d’ells podrem seguir compartint estones el proper curs, ja que això és cada dia menys previsible.

De sobte, em pose trista al pensar que tots eixos moments compartits s’esfumaran. Podeu estar segurs que els bons no s’esfumaran de la meua memòria, es quedaran per sempre. Dels dolents prefereix oblidar-me’n; eixos, per a mi, es poden diluir i no tornar-hi.

Finalment, et trobes amb un buit sobtat, perquè tot allò que omplia la teua rutina diària, un dia desapareix. És cert que amb eixa rutina també se’n van l’angoixa, l’estress i el no parar. Però frenar, de sobte, també espanta. A mi, per això, no m’agrada aturar-me. No pare mai de fer coses, preparar, estudiar, ordenar, perquè, si no fóra així, no ho podria suportar. Al juliol, seguirem fent coses al departament, preparació d’aules, programacions i un fum de coses que necessitem per al proper curs.

I després de l’estiu, al setembre, tornarem a començar, i el cicle, de nou, es repetirà. Ara, la gent del nostre voltant canviarà. El camí recorregut s’haurà de tornar a recórrer i haurem de tornar a començar de nou. Tindrem nous companys, nous alumnes, nous reptes, nous objectius, noves il·lusions. I es tornarà a repetir el mateix procés des del principi.

M’he pogut adonar que, any rere any, mai ens adonem d’esta perculiaritat d’esta època del curs. Anem tan de pressa, uns corregint i avaluant, d’altres entregant pràctiques i fent els últims exàmens, que de sobte, no recordem que el curs s’acabarà i la rutina es tallarà. Per a molts serà un descans, per a tots, podríem dir, però de segur que ens faltarà alguna cosa que trobarem a faltar i que mai abans havíem pensat.

Per tot això, com que no vull oblidar estos moments que he passat durant este curs amb les persones que han compartit la meua rutina diària, escric esta entrada per no oblidar-ho, així sé que de segur no ho oblidaré, i crec que ells tampoc.

Des d’ací, done les gràcies als alumnes que he tingut enguany, per haver-me aguantat. Jo sempre els avise que sóc molt pesada i que els faré treballar molt, però sempre, al final i no abans, reconeixen que eixa és la única forma d’aprendre. I en l’últim tram de curs, puc dir que, encara que ha costat molt d’esforç, s’han portat molt bé i m’han fet cas.

També vull donar les gràcies als companys amb els que hem compartit moments alguns durs i d’altres agradables, amb alguns no podré tornar a compartir cap estona el proper any. A alguns d’ells sempre els duré en la memòria i ells de segur que saben qui són.

En definitiva, gràcies a tots els que heu fet que la meua rutina diària al llarg del curs haja tingut un gran sentit.

Només resta esperar a què torne de nou el proper curs i puguem conéixer a tots els actors que formaran part del repartiment de la nova història que viurem.

Advertisements
This entry was published on 16 de Juny de 2012 at 9:33 PM. It’s filed under "bons moments", "la vida és bella", flor, flors, flower, fotos, Macro, música, Natura, Valors and tagged , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

8 thoughts on “Un altre fi de curs

  1. Gràcies a tu per ser com eres. Pel teu optimisme i per l’alegria amb que fas les coses sempre. Així dona gust treballar. Tu també estaràs sempre en els meus pensaments.

  2. Maisse, mira el lado positivo, por tres meses dejaras de oir “Maaaisseeee!” “Maiseee ven a explicarme esto…!” “Maisse no lo entiendo…!”
    Solo decirte que, muchas gracias por habernos dado clase, yo particularmente he aprendido muchisimo y creo que muchos de mis compañeros tambien.
    Gracias Maisse!

  3. Tens molta raó. ràies per la reflexió.

  4. Maria jose, per a mi a estat un honor, conèixer com a persona i com a professora, he de dir-te que ets l’única professora que ha estat ahi quan ho he necessitat, en els bons i en els mals moments.
    Hi ha vegades que he desitjat conèixer gent així, i aquesta és una virtut, és a dir, tens un do, i saps escoltar.
    Per això, jo, Francisco Martínez Robinson, alumne de SMX1 mai, en la vida m’oblidaré de tu, és més quan em vagi a treballar, diré, Maria Jose tenia raó, que això ho anava aa tenir en el món laboral i que ara.
    Tu fas que la gent tingui ganes de seguir Lluitant per la qual cosa no vol o creu, i has de seguir així, perquè aquest és un gran punt teu.
    I et dono el meu vot a que segueixis així.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: