maisseblog

El rescat ja està ací…

Crec que som un país amb una personalitat bipolar, o almenys així ens ho fan veure els nostres governants. No m’agrada parlar de política i evitaré fer-ho, però clar, em veig obligada a parlar de fets que transformen el nostre dia a dia i, en definitiva, la nostra vida.

Per una banda, tenim un rescat i una situació desastrosa econòmicament. Per als nostres governants això només significa uns nombres, unes xifres més o menys altes, l’altura de les quals ja és tan gran que ni la diferència d’estimacions entre un dia i un altre, es converteix en res que tinga la menor importància. Fins i tot, els responsables d’esta crisi han sortit nets i contents i, ací, com si no passara res.

Per una altra banda, estem els treballadors, els ciutadans, els que realment sí que estem pagant els errors dels nostres governants i polítics, i els seguirem pagant. Nosaltres sí que veiem diàriament eixa conseqüència de la crisi, i no només al compte bancari, també ho veiem a les nostres escoles, als nostres instituts, a les nostres universitats, als centres de salut, als nostres serveis públics, a la investigació, a la ciència, justament a tots aquells aspectes que fan que un país puga prosperar com a país.

No diré massa més sobre este rescat i la situació actual, perquè tampoc sóc especialista d’estos temes, ni vull ser-ho. Em considere especialista de la meua tasca diària, que consisteix en educar i en encaminar a aquells que seran en pocs anys el nostre futur. I ara, més que mai, els he de dir que ells són el futur, que depenem d’ells i que vull pensar que segur que estaran a l’altura.

He escrit esta entrada, entre altres coses, perquè com haureu vist a l’entrada anterior, pense que la vida és meravellosament bella, la qual cosa segueixc pensant i no em faran canviar de pensament ni els governants ni els bancs, per molt que ens obliguen a fer-ho. No penseu que visc a un altre món i les coses del dia a dia no m’afecten.

M’afecten, com a tots, perquè pense en els meus fills i em preocupa molt la nostra situació. Però la vida segueix per a tots, no es para, els nostres governants es preocupen més pel futbol que per la situació, i jo: He de sentir-me malament perquè, amb la que cau, pense irremeiablement i amb un sentiment fort d’ anar en contra de tot, que la vida és bella? Doncs no em sentiré malament, encara que ells s’ho proposen.

Només puc acabar esta entrada dient esta frase que resumeix una mica el sentiment de molts: Vergonya cavallers, vergonya!!

Ah! i … gaudiu del diumenge, amics!

Anuncis
This entry was published on 10 de Juny de 2012 at 9:41 AM. It’s filed under "la vida és bella", fotos, Valors, vida and tagged , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: