maisseblog

Elles i ells

Elles i ells
que eren uns xiquets,
amb la seua tendresa als ulls,
un poc més tard
adolescents
i la seua joventut es contagiava
com la fulla a la branca,
i ens feia jóvens i amb gana.

Ara,
passats uns anys,
ells s’han fet grans,
i s’han estirat,
les seues ments han crescut
i saben més que tu
pel que han estudiat
i al que es dedicaran.
I ara em veig en un món
on la resta canvia,
però jo em trobe igual
com si per mi el temps no passara,
com si tots es feren grans
i jo em quedara parada…

I amb eixa satisfacció de ser docent,
d’haver pogut educar,
d’ensenyar a viure,
a ser persona,
i veure com han prosperat,
i puguen acceptar
que, en part, amb l’ajuda del professorat
són ara el que són i fan el que fan.

Vull dedicar l’entrada de hui a elles i ells, l’alumnat que durant uns anys he tingut i anit es van acomiadar d’eixa etapa per començar-ne una altra. Sempre us duré al meu cor.

Advertisements
This entry was published on 2 de Juny de 2012 at 9:26 AM. It’s filed under Bokeh, fotos, Paissatges, Sentiments, somni, sueño, Valors and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: