maisseblog

Els bons moments

Després d’un dia ben esgotador, i un tant estrany, amb moments realment durs, cosa que ja esperàvem, vull destacar dues coses que han passat hui, que no se m’oblidaran mai i potser que, fins i tot, hi somie aquesta nit.

Començaré per la no tant bona, per acabar amb la bona. Com diuen els meus fills: “deixarem lo bo per al final”.

Que terrible és portar unes sabates de taló altíssim tot el dia, quan una servidora no està acostumada a dur mai taló ni a dur les sabates apretades, ni molt menys a baixar les costeres dels pobles amb unes pantalles com eixes als peus. Els meus peus han patit tant que, quan els he alliberat d’eixa captura opresora, s’han obert i han descansat soltant tots els nervis acumulats, justament fugint pels peus. Ja han descansat per fí els meus peus, i jo amb ells, també. Diuen que per a presumir hi ha que sofrir…. i tant!! Quin patiment! Això sí, les sabates eren precioses i quedaven divines amb el vestit… Per a una altra ocasió, pensaré si val la pena tant de patir per només presumir una mica… Hui he notat en primera persona com és de dur ser dona, això als hòmens no els passa… i quina sort que tenen!

La segona cosa que he viscut hui, i realment emocionant, ha estat poder compartir moments molt entranyables amb els meus cosins. Els considere com a meus, encara que siguen polítics, perquè estic convençuda que la condició de família i amor no depén de la relació política ni de l’estatus civil; més bé depén de la nostra relació amb les persones i de l’estima que sentim per elles. Això realment ha salvat el dia i l’ha pogut endolcir, i ja res més desagradable ho haguera esborrat. He pogut viure de ple l’estima mútua, el sentiment compartit, l’amor pur en l’aire, moments que no s’oblidaran mai. I, per si de cas, ací ja queda escrit per sempre.

A ells vull dedicar-los el text de hui, per recordar-los que no canvien mai, que encara que ja són adults i es faran més majors encara, eixa relació que tenim puga durar per sempre i, a més a més, puga transmetre’s als meus fills, cosa de la qual no tinc cap dubte que així serà.

Quedaré esperant a tornar a veure’ns amb la mateixa alegria que ho hem fet hui, amb la mateixa intensitat si cap i amb les mateixes ganes de gaudir dels bons moments de la vida, que realment són eixos. Això sí que es pot anomenar FELICITAT amb totes les lletres i en majúscules.

El llibre que he començat a llegir té molt a veure amb açò. Comença introduint que a la nostra vida hi ha tres pilars: menjar (alimentar-se, cuidar-se…), somiar (viure la vida amb il·lusió) i amar. I amb aquestos pilars, la vida pren tot el seu sentit.

Crec que hui hem menjat -massa diria jo- hem somiat i reviscut temps passats i hem estimat tota l’estona, i, el més important, hem intentat traure alguna cosa bona d’un dia que amaneixia rebolicat però ha acabat amb alegria. Gràcies per estar ahí, gràcies per ser com sou.

Anuncis
This entry was published on 27 de Mai de 2012 at 9:20 PM. It’s filed under Bokeh, fotos, Macro, Natura, Sentiments, Valors and tagged , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “Els bons moments

  1. En deixes sense paraules i amb la llagrimeta al ull, encara que per aquest motiu no tic vergonya de plorar.

    No cal que et diguem que els sentiments per la nostra part son igual de forts i que lo de cosins politics es una definició barata de diccionari.

    Hem de trobar la fórmula per a quedarnos, com bé dius, amb els bons moments de la vida, siguen quins siquen els esdeveniments.

    Una abraçada.

  2. Gràcies Llorenç per ser així com sou! No canvieu mai!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: