maisseblog

Per fi…


Per fi ha passat el dia esperat. Pensava que no arribaria aquest dia mai. La veritat és que han estat uns dies molt estressants, plens de nervis, sense parar. Tots els esforços realitzats amb un objectiu comú, crear un bloc de la millor forma que sé, per arribar al dia d’ahir i esperar si el jurat l’hauria valorat positivament, davant uns altres 30 blocs més.

Si vos ho dic sincerament, per a mi no era gens important guanyar. Reconec que sí que m’hauria agradat, però només per una raó: pels meus fills. Ells tenien una il·lusió grandíssima i molts nervis, baix l’escenari, esperant a sentir el nom de sa mare. Haurien acabat de comprendre tot el procés que significa l’esforç, la il·lusió i acompliment d’objectius. I quan no l’han sentit, no han parat de dir-me: “Mama, per a nosaltres tu has guanyat el premi! El premi l’has guanyat tu!”.

I estic convençuda que el premi me l’enduc a casa, per haver-me pogut endur un amor tan gran dels meus, dins del meu cor. Per als meus ja he guanyat i això és el que compta. Ells també han aprés una cosa molt important: el millor no és guanyar, sinó participar.

He de reconéixer que és necessari un muntonet d’il·lusió i objectius concrets per tal de realitzar un projecte d’aquest tipus. I exactament això és el que m’ha permés el concurs, treballar per una meta molt clara i haver-ho aconseguit, amb o sense premi. Per tant, m’alegre d’haver-me presentat i sobretot orgullosa del treball que he fet.

Com sóc molt cabuda, tinc clar que no em quedaré ací. Açò ha estat només el principi i pense continuar escrivint al bloc, ja que la il·lusió no me l’ha de llevar ningú.

A partir de hui, escriure serà molt més emocionant, si cap, em sentiré més lliure, ja que saber que el públic que tinc és realment el meu públic, el que em vol, el que em segueix i ningú més que ells, és la major satisfacció.

Per això i per molt més, vos done les gràcies a tots els que ara mateix esteu llegint-me, perquè la màgia de l’escriptura es converteix en plaer just en el precís moment que és compartida i llegida per algú que t’estima.

Anuncis
This entry was published on 14 de Mai de 2012 at 6:28 PM and is filed under Bokeh, fotos, Macro, Natura, Sentiments. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

4 thoughts on “Per fi…

  1. Clar que sí! Per a nosaltres has guanyat perque el blog està molt bonic i perque has começat algo que de veritat t’agrada. Ademés, nosaltres també hem guanyat perque es un plaer llegir els teus textos, sentir la teua música y veure les teues fotos un ratet cada dia.

  2. Vivimos en unos tiempos en los que, los que hacen las guerras, ganan el Nobel de la Paz; los periódicos, dicen lo que les interesa con faltas de ortografía y llamamos ilustrado al que más cultiva su bolsillo. Yo abogo por que mi juez sea el sentido común y que los parámetros sean el esfuerzo, el buen gusto, la iniciativa, las ganas de aprender, la humildad y todo lo que me sirva para seguir haciendo lo que hago con ilusión. Mi juez dice que te has llevado el primer premio, y este consiste en una beca de ganas e ilusión para seguir creciendo valorada en todo el apoyo del mundo. ¡Disfrútala! 🙂

  3. Muchas gracias, Natalia! Esas ganas e ilusión me acaban de llegar. Un abrazo fuerte!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: