maisseblog

La cultura de l’esforç

L’esforç, què és l’esforç?
Per a mí l’esforç és sacrifici, voluntat, il·lusió i ganes… moltes ganes de menjar-se el món.
L’esforç no és fàcil ni gratuït, no és blanc ni negre, no es pot mesurar.
L’esforç no és voluntari, ha de ser produït per l’ànim, ha d’existir el motiu, l’objectiu i la recompensa final.

Quan cada dia, en la meua professió, reflexione sobre el que serà millor per als meus alumnes, moltes vegades em plantege si seria més bo que saberen moltes coses, augmentant la quantitat, o per contra, si seria més interessant que saberen menys coses però les treballaren més, augmentant la qualitat. Finalment, els meus pensaments arriben a la conclusió de què el millor de tot és educar-los en la cultura de l’esforç, sumada a una dosi sobrada de qualitat, més que de quantitat.

Aquestes són unes paraules que no tothom comprén, ja que quasi ningú coneix realment la nostra professió. És fàcil parlar d’horaris, de sous i d’obligacions, però lo important no és això, el que és més important de la nostra tasca és educar.

I ara, centrant-nos en el tema, com podria descriure el que és realment la cultura de l’esforç? Per a mí, significa definir un conjunt de comportaments adoptats a cadascuna de les activitats diàries, que cada dia intente aplicar a les meues classes, valorant l’esforç pel treball fet a temps, amb ganes i ben fet. El plantejament de les meues classes el refaig cada dia, després de cada classe, i cada vegada més, estic convençuda de que la nostra tasca no està basada només en l’objectiu de què els alumnes aprenguen el que expliquem, els nostres temaris que tenim programats, si no també, ha d’estar basada en l’objectiu d’aconseguir que els alumnes treballen amb la cultura de l’esforç. Eixe esforç que necessitaran quan acaben els seus estudis , en alguns casos, o quan no els acaben, en altres casos, i en tots els casos, uns i altres, quan arriben a tindre un treball. Eixe hàbit per l’esforç el necessitaran tota la seua vida i la nostra tasca és senzillament ensenyar-los eixe hàbit i saber valorar-lo.

Al principi, açò és molt difícil d’aconseguir, és una missió quasi impossible. L’alumnat no està acostumat a que ningú els demane eixe esforç, la vida ara és massa fàcil, consegueixen sempre el que volen, sense cap esforç. Tenen mòbils, aparells electrònics de tota mena, als divuit anys els compren un cotxe, i tot això, sense haver realitzat cap esforç, ja ni estudiar els fa falta. Fa només una dècada tot era diferent…

Per tot això, en la nostra tasca com a docents, l’esforç és molt més difícil d’aconseguir en eixes condicions, per què eixa cultura per l’esforç no la requereixen a casa, per a aconseguir el que realment volen. En este moment, ja podreu entendre per què nadem contracorrent…

Per això, tot i que nadem a contracorrent, la nostra major recompensa com a docents és aconseguir que el nostre alumnat aprenga, reconega i, finalment, agraïsca eixa cultura de l’esforç que tant ens costa inculcar-los i, en el seu moment, la puguen aplicar a les seues vides, al món real, que de segur els servirà de molt.

Advertisements
This entry was published on 8 de Mai de 2012 at 7:49 PM. It’s filed under fotos, Valors and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

2 thoughts on “La cultura de l’esforç

  1. Totalment d’acord amb tu. Els joves de hui en dia tenim que esforçar-nos més que mai per a aconseguir el que volem, per a tindre un bon futur, per a ser bons en lo que realment ens agrada, i això només es conseguix dia a dia, amb treball, esforç i sobretot ganes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: